El disc de la Música en Valencià Vol. XV

by escolavalenciana

/
1.
Ací tenim 03:12
Ací tenim Ací tenim amor a lo que fem anem ha gaudir no hi ha perill somiar és un plaer que vas a dir el seu olor, el seu sabor, el seu color ha aconseguit un lloc en el meu cor. Aaaai!, Què has fet?, que la festa no decau no tingues pressa en trobar les claus aaaai!, Què has fet?, que de la festa no el traus està bevent cada cop que et distraus. Qui s'emociona perd les llàgrimes, Ai mare! a estes altures tot per l’aire massa emoció, desfici i moltes animes massa tensió pel vici, quin desastre!. Aaaai!, Què has fet?, que la festa no decau no tingues pressa en trobar les claus aaaai!, Què has fet?, que de la festa no el traus està bevent cada cop que et distraus. Qui s'emociona perd les llàgrimes, Ai mare! a estes altures tot per l’aire massa emoció, desfici i moltes animes massa tensió pel vici, quin desastre!. Ací tenim amor a lo que fem anem ha gaudir no hi ha perill somiar és un plaer que vas a dir el seu olor, el seu sabor, el seu color ha aconseguit un lloc en el meu cor. Tantes ganes tenia, que vaig vore algun dia va traure una part de mi que jo no ho sabia a mi m'agradaria trencar la monotonia tancar els ulls i acomiadar-me d'esta mala vida. Aaaai!, Què has fet?, que la festa no decau no tingues pressa, no tingues pressa aaaai!, Què has fet?, que de la festa no el traus està bevent cada cop que et distraus. Font: https://www.viasona.cat/grup/jazzwoman/aci-tenim/aci-tenim
2.
A foc lent 02:51
A foc lent En la cuina, remenant per la nevera ansiós, famolenc com una fera. Hora de sopar, ningú espera: una altra nit ou fregit, pa i pebrera. Paladar selecte pressupost exacte, per aquest projecte som autodidactes. Però tenim tacte, veritat que t’agrada tot? No tens problemes però el plat que prepararem avui és art: t’esperen delícies, sabors d’infart. Esperem que te fartes i vulgues tornar; si tastes BlackFang seràs reincident: no fem degustació, fem plats contundents. Amanida de cogombres strictly; botifarra negra, Spike Lee tira-li; oli de per ací, també nigga-nigga serà el vi. FOC!!! A foc lent farem bon caldo, bons ingredients a preu de saldo: calfem els cossos, cuidem la ment, amb fonament preparem els instruments. Redobles simples, baixos grossos com Ronaldo una bona ceba i un bon cardo explosió de sabors... Petardos, cordes i Hammonds afegirem un fardo. Arròs baríton, saxo al forn, trompetes de la mort estàs de sort, farem l’amor sobre els fogons ben fort. No caldrà fer esport per a cremar calories, aquest és el tema que volies. Gastonomia rítmica, melodia culinària, tasta l’aroma d’una banda extraplanetària, mel de romer en l’harmonia. La veu, la veu deixem la al bany Maria. Get your dancing shoes, we make sticky music like glue, from La Plana to Honolulu. De la carta o del menú no rush mate, we hate cooking fast food. El secret no està en la massa, amor i temps, paciència i bona traça cremar la grassa en música nutritiva i mira, ja comenceu a generar saliva. Consumiràs el fang de forma compulsiva, addicte a la dieta que és més addictiva descuidant la figura però sentin-te viva alimentant l’ànima de forma positiva. Cullera de swing en cada compàs, un bon papeo entra per boca orelletes i nas, picant a la paraula afegim un pessic. Ja saps: a la taula i al llit al primer crit. Un pessic de picant en cada paraula i nyas! ja tens el plat a taula. Font: https://www.viasona.cat/grup/calmoso-the-blackfang/a-foc-lent/a-foc-lent
3.
Contra la paret Ja no em crec els teus intents De cridar-me l’atenció mentre em cremes les mans No vull ser el teu esclau Hui no I ja saps que estic ací perdent el temps, esperant I tu no em dius res nou I ja fart d’estar contra la paret, mentre tu Prens la decisió I quan m’aprope tu te’n vas Fent-me senyals per a que et vaja llepant els peus Estàs volent tindre el control I no el tens I ja saps que estic ací perdent el temps, esperant I tu no em dius res nou I ja fart d’estar contra la paret, mentre tu Prens la decisió No estaré quan vulgues mirar No estaré quan aixeques el cap No estaré quan vulgues tu I ja saps que estic ací perdent el temps, esperant I tu no em dius res nou I ja fart d’estar contra la paret, mentre tu Prens la decisió
4.
Caminàvem Junts Vam fer un pacte, que si ens perdíem tornaríem a encontrar-nos, que el temps no esborraria mai els nostres passos. Vam fer un pacte, caminàvem junts. Vam ser la flama, que va incendiar cada racó dels nostres cossos, que va iniciar aquest viatge a la deriva. Vam ser la flama, caminàvem junts. No hi ha abisme prou profund si el creue amb tu. Dóna'm llum en la nit més llarga, quan estiguem perduts. Dóna'm calma en la tempesta quan ens trobem vençuts. Ajuntem els nostres punys! Fem tremolar els murs! Vam tindre un somni, un somni tan senzill que era extraordinari, que junts podríem fer les nostres pròpies normes. Vam tindre un somni, caminaven junts. Vam ser l'espenta, la decisió que va fer dissipar el dubte, l'impuls del nostre salt, una caiguda al buit, buit, buit, buit... Dóna'm llum en la nit més llarga, quan estiguem perduts. Dóna'm calma en la tempesta quan ens trobem vençuts. Ajuntem els nostres punys! Fem tremolar els murs! I encara que perdérem totes les batalles, guanyarem la guerra si et quedes amb mi, quedat amb mi! Cada segon que passa augmenta la distància farem que el temps s'ature si et quedes amb mi, quedat amb mi! Obri les ales i vola al meu costat, sempre un nosaltres, per molt que passen els anys, per aquells somnis que vam compartir d'infants... i pels que ara estan ben prop de tocar... Avui brindarem per nosaltres, fent equip tombarem els murs, per molt, que ens separe la distància, ens sentim a prop, tot quilòmetre és curt... Algunes baralles tontes, alguns moments durs... per moltes coses que passen saps que sempre em quedaré amb tu
5.
Eufòria 03:47
Eufòria Un hivern gelat que arrassa els pensaments Un infern podrit que crema les ments Una melodia sona sense fi El discurs de sempre no vull sucumbir Hui em lleve la bena que tinc davant dels ulls Que no em deixa avançar ni vore la realitat Hui em llave la cara Hui torne a començar Hui torne a començar de nou Ja no tornaré a ser El mateix que era ahir Ja no tornaré a fer Tot allò que m’oprimeix No em deixaré guiar Donar la volta al camí Deixaré volar l’eufòria Una nit lasciva trenca els sentiments Una llum que enganya entra en moviment Una simfonia crema dins de mi La mateixa imatge, no puc sucumbir Hui tombe la reixa que em talla el camí Que no em deixa passar Ni traure res de profit Hui em canvie de banda Hui torne a començar Hui torne a començar de nou Ja no tornaré a ser El mateix que era ahir Ja no tornaré a fer Tot allò que m’oprimeix No em deixaré guiar Donar la volta al camí Deixaré volar l’eufòria Em sostinc de peu pels pèls A la vora d’un bancal Mentre que el sol es posa Perd inèrcia al respirar A la vora de la mar Mentre que el sòl tremola Ja no tornaré a ser El mateix que era ahir Ja no tornaré a fer Tot allò que m’oprimeix No em deixaré guiar Donar la volta al camí Deixaré volar l’eufòria
6.
Allò que volíem fer Tornarà la calma quan tot s'apague, somriuràs dins d'aquesta habitació. No és el soroll de la tardor, el cos et diu: aquesta nit veuràs el sol. És l'explosió, és l'explosió, és l'explosió de viure. Els dies que no acaben entre llençols, descobriràs que hi ha moltes direccions. Les teves mans dibuixaran la solució el pas del temps ho esborrarà. Un raig de llum que brilla dins els teus ulls, esborrarà la foscor d'aquell agost. Veuràs l'oasi de foscor, però aquest malson serà un vestigi del passat. És l'explosió, és l'explosió, és l'explosió de viure. Tornar a perdre't entre records, entre els racons. I trobar-me de nou allà on regna la pau. Càndida llum, dolça nostàlgia, foc d'esperança, pluja de cendra. És l'explosió, és l'explosió, és l'explosió de viure.
7.
L’ambulància És un radical del crit ‘la plaça per al poble’ Un tros d’animal que vol menjar-se els cotxes T'imagines el desastre si no passa l'ambulància amb rapidesa? I ara mira quin empastre: per València es camina sense presa Diu que els escocells creixeran plens de plantes Cuida als ocells que volen sans per l’aire T'imagines el desastre si no passa l'ambulància amb rapidesa? I ara mira quin empastre: per València es camina sense presa Esta gent que parla estrany què vol canviar? què ens vol imposar? Si el futur està per fer, què va a passar? Com ens recordaran? T'imagines el desastre si no passa l'ambulància amb rapidesa? I ara mira quin empastre: per València es camina sense presa Uh uh uh
8.
Per un grapat de dòlars Encara que no sé que dir-te I és molt prompte per llançar-te un primer vers Perdona, no vull repetir-me Segur que estaves fent alguna cosa més Encara que no tinc molt per a donar-te, encara que la vida ens presente cada volta com a dos estranys] Encara que veges que no tinc la suficient mesura que esperaves i que sempre acaba tot fatal] Sé que no és igual, que soc poca cosa Però si cal m’inventaria un cor nou perquè jo Poguera estimar tot allò que fores Em cal encara viure quatre voltes I quan vinguen els anys i entre nosaltres potser tot s’acabarà I encara que em recordes bé, i encara que no tan ben fet Tu tan forta com has sigut sempre jo tan desgastat De quan ens perdíem per veure’ns Per a poder-te recordar Sé que no és igual, que soc poca cosa Però si cal m’inventaria un cor nou perquè jo Puguera estimar tot allò que fores Em cal encara viure quatre voltes Encara que no sé que dir-te I és molt prompte per llançar-te un primer vers Sé que no és igual, que soc poca cosa Però si cal m’inventaria un cor nou perquè jo Poguera estimar tot allò que fores Em cal encara viure quatre voltes Sé que no és igual, que soc poca cosa Però si cal m’inventaria un cor nou perquè jo Poguera estimar tot allò que fores Em cal encara viure quatre voltes Font: https://www.viasona.cat/grup/vienna/hem-trobat-un-pis-per-a-llogar/per-un-grapat-de-dolars
9.
Nietszche 02:52
Nietzsche Nietzsche, que ningú te comprenia Nietzsche, qüestionaves estaments Nietzsche, la teua genealogia Nietzsche, escenari d’un nou temps. Nietzsche, així parla Zaratrustra Nietzsche, a on està eixe superhome que ha de vindre ací Nietzsche, tu que portes tants problemes Nietzsche, paradigma de la postmodernitat. Nietzsche, tu que portes tants problemes. Nietzsche, el comunisme no està mal i no està mal. Nietzsche, no està mal, la societat sí que està mal, el comunisme no està mal, la societat sí que està mal. Nietzsche, ací tens a Zaratrustra Nietzsche, Lou von Salomé no va voler estar amb tu Nietzsche, que Vas ser un pagafantes Nietzsche, i tampoc no passa res. No no va voler, no eres suficient Lou von Salomé te va enganyar i ja està bé. Te va prendre el pèl, a tots mos ha passat, i no s’acaba el món. Nietzsche per tots els camins, Nietzsche ha vingut ací Nietzsche vol salvar la humanitat. Nietzsche, l’etern retorn és una condemna, tedi solitari, el descontrol el descontrol, el descontrol, el descontrol. Aneu-von tots a fer la mà A fer la mà a fer la mà Aneu-von tots a fer la mà Aneu-von tots a fer la mà A fer la mà A fer la mà A fer la mà A fer la mà Que t’aguante la teua germana la nazi.
10.
Taronja 03:32
Taronja Mira tetes, No vos agraden les cançons de trap simplones? Repetint la mateixa paraula una i altra volta? Eh? Al menys que la paraula tinga fonament i substancia, saps? Taronja, Malparlat Elilluminari Un dia m'abellix suc de taronja, Mmm... Qué bona és la taronja, M'arrime al super a comprar-me les taronges, A euro el kilo de taronja, Al senyor retor li agrà la monja, A mí m'agrà la taronja, Bebent el suquet com una esponja, Mmm... Qué bona és la taronja! Quina és la sorpresa anticlimàtica? L'única taronja ací ve importà de Sud-Àfrica... Cride a l'encarregà i molt simpàtica M'indica que si tinc problema compre en altre lloc, Mire, senyoreta, problemàtica, Passe de vosté i la seua resposta automàtica Pose-li al seu super una esvàstica, No torne a comprar ací, no entre en el seu joc, Sóc un valencià i sóc llaurador, per tant, L'exclusió europea mos està afectant, Açò és folklore i tradició, i mos l'estan llevant, Si no es recolza la taronja estem en guerra! És economia i cuina refrescant És valenciania i símbol del llevant, La taronja mana en esta terra, Exprimix-ne i duus una atra gerra Mira que està bona la taronja Me la pele i menge la taronja, Vitamina C té la taronja, No hi ha res millor que la taronja, Mira que està bona la taronja... ... Té la pell taronja, Faig pastissos i suc de taronja No hi ha res millor que la taronja Mira que està bona la taronja, Pa desdejunar menge taronja Per a berenar menge taronja No hi ha res millor que la taronja Mira que està bona la taronja ... Pato a la taronja (quack) Faig una cançó de la taronja, No hi ha res millor que la taronja Mare vull tornar a menjar taronja Pare per favor duga taronja, Quan vaig al mercat compre taronja, I a ma uela li cullc la taronja, Si eres valencià menges taronja, Si eres valencià vius la taronja Si eres valencià eres taronja Si eres valencià... qué qué M'oblide l'episodi del super, Sóc concient de que el capitalisme té estes coses, ... Vaig a treballar, m'enduc un tapper, Sempre en les finals, com el Valencia d'Héctor Cúper, Rodejat de camp i em senc a soles, Menjaria taronja a totes hores, Els somnis mesure per fanecaes, I a cabassos plene camions i vores, Navelates dolces, clemenules... Varietats, mescles d'allò més xules, Valencians ignorants d'esta herència, Patrimoni i propietats perdudes, Des d'Europa veten la prodaction I els polítics passen de moatros Si tens dignitat ves de manifa, Posem-li fi ya a d'esta enganyifa, Mira que està bona la taronja Me la pele i menge la taronja, Vitamina C té la taronja, No hi ha res millor que la taronja, Mira que està bona la taronja... ... Té la pell taronja, Faig pastissos i suc de taronja No hi ha res millor que la taronja Mira que està bona la taronja, Pa desdejunar menge taronja Per a berenar menge taronja No hi ha res millor que la taronja Mira que està bona la taronja ... Pato a la taronja (quack) Faig una cançó de la taronja, No hi ha res millor que la taronja Mmmm... Qué bona és la taronja x4
11.
Olor d'ones 04:09
Olor d'ones Aire fresc, olor d’ones, la mar ens mira i tu somrius. I quan tu em somrius jo m’atrape, i quan mire al cel tu t’escapes. Aire fresc, olor d’ones, la mar ens mira i tu somrius. Acércate, ven, siente el flow, siéntelo conmigo. Mira cómo se pasa la vida cuando roza tu piel con la mía. Mira cómo se viene el momento, es algo que se siente por dentro. Vibra vibra vibra. Siendo libres, feel my way. Aire fresc, olor d’ones, la mar ens mira i tu somrius. Malucs que venen i van al ritme d’un beat. Fresh love, fresh wave, yah. Tu t’apropes, jo m’aprope i fluïm. Fresh love, fresh wave, yah. Tu t’apropes, jo m’aprope i fluïm. Crepitars d'agost, les cosconelles, nervis a la panxa, mugrons durs a les mamelles. Balle! Les necessite a elles. Movem els malucs, no se'ns tanquen les parpelles. Venim per a quedar-nos que no tot siga pa'ells. Dones a l'escenari, dones a tot arreu. Venim per a quedar-nos no escoltem el senyoret, som les netes de les bruixes que no cremares fa temps. En movimiento lo hacemos bien lento, este baile salvaje no para ni un momento. Expande nuestro lema a los cuatro vientos. Esta es mi jauría, os quiero bien atentos. Me enciendo, tu voz me aclama, soy puro fuego, me he convertido en llama. Mira! Es el ritmo que esperabas. Arrasa! Baila junto a tus hermanas. Aire fresc, olor d’ones, la mar ens mira i tu somrius. Malucs que venen i van al ritme d’un beat. Fresh love, fresh wave, yah. Tu t’apropes jo m’aprope i fluïm. Fresh love, fresh wave, yah. Tu t’apropes jo m’aprope i fluïm. M’agraden les mirades imperfectes que busquen furioses la nit. Queda tot enrere, no importa l’ahir. Trobades de mans sota taula, la lluna m’encén l’ànima, entrades fugaces a casa, la roba per terra i cridem… Aire fresc, olor d’ones, la mar ens mira i tu somrius. Malucs que venen i van al ritme d’un beat. Aire fresc, olor d’ones, la mar ens mira i tu somrius. Malucs que venen i van al ritme d’un beat. Fresh love, fresh wave, yah. Tu t’apropes jo m’aprope i fluïm. Fresh love, fresh wave, yah. Tu t’apropes jo m’aprope i fluïm.
12.
Kintsugi 03:49
KINTSUGI M’he passat els últims anys desitjant-te bona nit, escrivint-te cada dia abans d’anar-me’n a dormir. I ara que guardem silenci i l’abisme es va fent gran, no puc fer una altra cosa que abraçar-me al matalàs ben fort, ben fort. No saps com trobe a faltar el timbre de la teua veu, les carícies quotidianes, l’olor de la teua pell, però de les coses que enyore hi ha una que sempre em commou: la forma que tens de riure amb tots els músculs del teu cos ben fort, ben fort Per això em sembla tan difícil afrontar el punt i a part, assumir que es desdibuixen els moments tan especials que he viscut que he viscut al teu costat. M’he posat a fer recompte de tot el que he aprés amb tu: a enfrontar-me als meus dimonis i deixar de fer l’estruç, a desvestir-me d’armadures i començar a dir que no, donar-me’n que hi ha vida més enllà del faristol del faristol I a pesar dels meus esforços, encara no he aconseguit convertir aquestes nafres en boniques cicatrius, com un pitxer de porcellana que s’ha trencat en mil trossets i ara intente reparar-lo, recompondre’l lentament, molt lentament.
13.
És hora de nàixer I la nit ens va fer transparents, lliures d'etiquetes. La pluja al carrer i nosaltres rodant. Les hores van passant i nosaltres rodant. El sol va clarejant i nosaltres rodant. Diuen que s'ha acabat i nosaltres rodant. És hora de nàixer, junts arribarem. És hora de nàixer, obri els ulls a la vida. És hora de nàixer, junts arribarem, on la por, on la por no arriba. On la por, on la por no arriba. Hi ha canvi d'estació i nosaltres rodant. Les fulles van caent i nosaltres rodant. Arriba la gelor i nosaltres rodant. Diuen que s'ha acabat i nosaltres rodant. És hora de nàixer, junts arribarem. És hora de nàixer, obri els ulls a la vida. És hora de nàixer, junts arribarem, on la por, on la por no arriba. On la por, on la por no arriba. Rellotges aturats i nosaltres rodant. El cos ja no respon i nosaltres rodant. La fam desapareix i nosaltres rodant. Diuen que s'ha acabat i nosaltres rodant. És hora de nàixer, junts arribarem. És hora de nàixer, obri els ulls a la vida. És hora de nàixer, junts arribarem, on la por, on la por no arriba. On la por, on la por no arriba.
14.
Et declare la pau Si mirar-te és la manera d’existir, com imaginar la vida sense tu? Els sospirs, aquells dos gestos delinqüents i la dignitat dels cossos compartits. Ser vincle amb algú. Ser part del que sent. Ser com som tu i jo. Despertar junts i menjar-nos aquest món. Respectar la llibertat de ser com som. Construir-te cada somni sense mi. Jo ajudar-te a construir-lo si és com vols. Si cal un adeu per ser-nos sincers, et desitjaré tanta sort! Et declare la pau! Amb mi o sense mi et mereixes sentir la vida. L’últim ball el ballarem mirant la mar on navegaran nous reptes, on la lluna es menja el dia. Fem per recordar tant com hem viscut. Sent a cada instant sense por, per congelar els moments on habitàvem tu i jo.
15.
El cel i les formes del vent El cel i les formes del vent que porten la pluja minvant; reflexos del sol de ponent que endolceix el crepuscle brillant. Finestres captives d’un temps que oculten l’encant d’admirar; pupil·les que guarden moments que ja no han de tornar. Apropa’t ací, que la vida passa, i un instant és massa per a malgastar. Apropa’t ací, que la vida dona més del que raona per continuar. Atén les paraules que no criden molt. Busca les mirades que miren de front. I, amb el pas pacient, gaudeix el moment sota el cel i les formes del vent. El cel i les formes del vent que emparen el bon caminant; esteles del camí creixent que enlairen el pas delirant. Senderes addictes al vers que viatja penjat de l’atzar; bohemi motiu travesser dels núvols, la terra i la mar. Apropa’t ací, que la vida passa, i un instant és massa per a malgastar. Apropa’t ací, que la vida dona més del que raona per continuar. Atén les paraules que no criden molt. Busca les mirades que miren de front. I, amb el pas pacient, gaudeix el moment sota el cel i les formes del vent… …Bellesa efímera. La nit creixent. Llum passatgera: el cel i les formes del vent.
16.
Amic meu 05:41
Amic meu Amic meu queden tan poques coses en mi del jove que vaig ser en l’ahir. M’he acomiadat d’ell a foc lent Fins arribar a un pausat i íntim soterrament. Estàvem a soles ell i jo I el vaig clavar dins d’un taüt. Si no sents res per aquesta cançó Podries deixar d’escoltar-la per favor. Vaig cavar una fossa al costat De l’arbre mort a serra alta. El poble de noguera als nostres peus I el sostre il·luminat per un sol fred Ara ve la progressió d’acords que vos explicarà Com em vaig girar i me’n vaig anar per no tornar Deixant soterrada La nostâlgia Junt al meu jove cos I ara sé que quan vens a ma casa I piques a la meua porta Entres buscant al meu voltant Eixe jove que ja no tornarà I et trobes amb una persona nova Preocupada per la rentadora Ara tornaré a preguntar-te si Empatitzes amb aquesta història Perque s’acosta el moment de fer el sopar I pel matí duré a olivia i a pol a l’escola No cregues que per aixó he deixat de tenir Un espirit curiós e inquiet Ara ve la progressió d’acords que t’explicarà Per què ara sóc molt més interessant Perquè ara sé on està La clau que resol Aquesta endevinalla existencial amic meu, fa temps que no et veig, Però no vull prendre-ho com un menyspreu. La nostra amistat és molt més gran Una relació oberta poc possessiva i tolerant. He de tornar a recordar-te que Has de respectar la meua preciosa cançó ¿Si no és així em pots fer el favor D’estalviar-me la teua fastigosa opinió? Amic meu et continue estimant I t’espere ací tranquil.Lament recolzat Al porxo de la meua casa Amb una cervesa ben gelada Ara ve la progressió d’acords amb els quals em vaig a acomiadar. Quan estigues més tranquil i oxigenat ací em trobaràs. Davant els meus ulls El mediterrani Mentre el sol es va amagant.
17.
El temps dels arbres Per a seguir hem d'aturar. Viure el temps dels arbres. Vegetació que decreix quan cal i creix a poc a poc quan pot. Per a seguir hem d'aturar. Viure el temps dels arbres. La quietud dels seus moviments, saber estar, malgrat l'embat del temporal, malgrat les esgarrades, malgrat la desfeta de fulles i branques, malgrat la caiguda del seu tronc, la branqueta trau un parell de flors. A poquet a poquet serà com abans o fins i tot més gran. El temps necessari, tot el temps per davant, escamparà la boira, tornarà el món. Ens pot omplir la por, la desafecció ens pot caçar a tots, però també ens pot omplir un altre sentiment: la convicció que això ho superarem. Per a seguir hem d'aturar. Vivim el temps dels arbres.
18.
Alabama 03:00
Alabama Vindrà una nit la música propera per valls, turons, ciutats i grans arbredes unint mans, els cors i les creences, ric esclat d'eterna primavera. Obrint els braços tu germà m'ofrenes el vent, el sol, la lluna, les rieres, muntanyes, fruits, ocells i les estrel·les, lligall més fort que totes les senyeres. Respire amb tu l'estima per la terra, pels rius cercant tantes causes enceses, per homes i esperances vora la llar cantada. Alabama
19.
Colors 04:22
Colors Dins del meu cor hi ha un fort batec de colors Llisque els meus dits i, amb emoció, busque els acords Púrpura, blanc o negre, tots son bons Hi ha nits que estem parlant, amb els amics Sopant, bevent, tothom, sense cap fi I aquesta sensació que m’envaeix M’inunda tot el cos i m’eriça la pell Tinc un batec per dins que no em deixa dormir De dia i de nit, em travessa i tremole Amb els colors, sons escolte en tots els llocs Com si pintada dins d’un llenç jo estigués Hi ha nits que estem parlant, amb els amics Sopant, bevent, tothom, sense cap fi I aquesta sensació que m’envaeix M’inunda tot el cos i m’eriça la pell Hi ha nits que estem parlant, amb els amics Sopant, bevent, tothom, sense cap fi I aquesta sensació que m’envaeix M’inunda tot el cos i m’eriça la pell Cos i m’eriça la pell Cos i m’eriça la pell
20.
A TRENC D'ALBA Selva espessa, fum, fosca falaguera. Té un cambuix que entela el seny. Palla verge que el sol esquinça. Regalims de fil d’aram. Cau dels ecos del migjorn. Beu la sal de la flor d’aigua. Fa un present de terra antiga: just s’hi arrela i brota amb foc. Ella és el pit que dansa i batega, és el cap que engronsa el fer. És el ventre que fa la història que tremola d’anys i pes. Del brunzir càlid del vent. I s’encisa i s’enlluerna perquè és ella qui fa l’alba. I s’encisa i s’enlluerna perquè és ella qui fa el trenc.
21.
El dia que tot rebente Llauradors de la desil·lusió, jubilats i sense fer soroll, becàries de l'angoixa, cambrers de la misèria opositant a l’eternitat. Funcionaris de la depressió, immigrats de la desesperació, alumnes del sistema obrant al precipici aturats en l'adversitat. Oficials de mil euros al mes, aprenents sense papers, prostitutes sense vida, músics en silenci, esclaves del patriarcat. I el dia que tot rebente no m'espereu al tall, no aniré a treballar, que estarem segant cadenes. Mariners sense mar ni port, autònoms i amb l'aigua al coll, proletaris que no esmorzen llogats a subcontracta acomiadats del benestar. Repartidors de decepcions, preses de la repressió, collidors de bastonades, artistes sense públic, secretàries sense fumar. I el dia que tot rebente no m'espereu al tall, no aniré a treballar, que estarem segant cadenes. Fes-ho bé, i premedita-ho amb antelació, adapta’t a la norma que aquest sistema imposa. Ei, jo que tinc? Ei, tu que tens? La boca, la boca plena de dents. Ell somriu, i balla tango amb la hipoteca avui, adapta’t a la norma que aquest sistema imposa. Ei, jo que tinc? Ei, tu que tens? La boca, la boca plena de dents. I el dia que tot rebente.

credits

released May 25, 2021

license

Some rights reserved. Please refer to individual track pages for license info.

tags

about

escolavalenciana Valencia, Spain

Escola Valenciana, per afavorir la difusió de la música de tots els estils que es fa al País Valencià ha publicat 15 discos que són una mostra representativa del que es cou a l’escena musical valenciana.
Aquest material compta amb la col·laboració de les universitats públiques valencianes i del COM. En els darrers anys també s’ha comptat amb la col·laboració de la Generalitat Valenciana.
... more

contact / help

Contact escolavalenciana

Streaming and
Download help

Report this album or account

If you like escolavalenciana, you may also like: