We've updated our Terms of Use. You can review the changes here.

El disc de la música en valencià vol. XVI

by escolavalenciana

supported by
/
  • Streaming + Download

    Purchasable with gift card

     

1.
Zoo - Avant 04:12
Un senyor que s'oxida al sofà, una ment que no troba la boca, una vida que no sap parlar, un profeta més de la derrota. Un patriota de la soledat, de deixar-se dur, una mascota. Un imbècil amb autoritat, un sacríleg de la integritat... Cauen les filles anònimes: mort natural; fallen les forces, clima hivernal. Tristes i "anades", quina postal lluny de les llums, dels pedestals... Sense homenatges ni flors en corones, com si sols foren persones normals. Com si en un món de misèria i de runes fora bonic oblidar. S'ha intoxicat la mollera, s'han oblidat d'estimar. De vore tan gran la bandera la vista es comença a cansar. S'ha intoxicat la mollera, s'han oblidat d'estimar, i ara respirar és una quimera. Però estaran. Les nostres sempre estaran. Com pedra dins la sabata, com la palmera que aguanta l'huracà... i allà estaran, fent burla i fent sacrilegi, per sempre bruixa i heretge, sempre a la contra i avant! Pregueu-li a l'amo que entenga la joventut, que se'ls perdone este suïcidi prematur. La seua sort no és vostra, però l”enterro" costa, i els han cobrat la medicina i el taüt. Cauen herois baix el pes de la fe en la divisa, orfes d'amor omplin la misa, ixen les hordes de les cavernes, guarden la merda baix la catifa. I, com sempre, pagues tu la seua festa... el resultat era un, la jugada era perfecta. S'ha intoxicat la mollera, s'han oblidat d'estimar. De vore tan gran la bandera la vista es comença a cansar. S'ha intoxicat la mollera, s'han oblidat d'estimar, i ara respirar és una quimera. Però estaran. Les nostres sempre estaran. Com pedra dins la sabata, com la palmera que aguanta l'huracà... i allà estaran, fent burla i fent sacrilegi, per sempre bruixa i heretge, sempre a la contra i avant!
2.
Em costa explicar-me, no trobe paraules.Les estaves esperant?No entens de distàncies, no vols que me’n vaja, i jo sempre vull volar. L’amor de ma vida, no has fallat ni un dia.En mi sempre estàs pensant.Vinc a disculpar-me si alguna vegada amb alguna cagada et vaig fer plorar. Totes les vegades que et deia “no em ratlles” i sempre encertaves. No t’he dit mai.Vist en perspectiva, quanta tonteria.Tu em dones la vida, jo vaig de guai. Tu eres la meua fortuna, la lluna i la pruna cantàvem a una. Nanana, nanana, nanana, nana. Perquè si un dia no estàs hauries de saber que més no et puc estimar, que encara et necessite per seguir caminant.Perquè si un dia no estàs tornem a recordar quan no et deixava dormir, cantem velles cançons que ens alegraven les nits. Hui balles amb mi, cordó de melic. Amb tu, mami, mami, jo soc més feliç. Sempre seràs la bondat invencible, l’amistat més lleial que es pot tindre, la mirada invisible, la llum que em fa viure. Que com tu no he vist mai cap al Tinder. Eres la meua sort, quasi tot el meu món, la meitat del meu cor, la carícia, el pessic. Mare, queda’t amb mi. Perquè si un dia no estàs hauries de saber que més no et puc estimar, que encara et necessite per seguir caminant.Perquè si un dia no estàs tornem a recordar quan no et deixava dormir, cantem velles cançons que ens alegraven les nits. Hui balles amb mi, cordó de melic. Amb tu, mami, mami, jo soc més feliç.
3.
Mareta, mareta pensaments helicoïdals m’embruten el dia i em pose a plorar estime la vida més que ningú però quan tanque els ulls me veig per dins i no puc Mareta, mareta si és que jo ja ho sé que la nostra història no pot acabar bé estime la vida més que ningú però quan tanque els ulls me veig per dins no puc me veig per dins no puc me veig per dins no puc me veig per dins no puc Tot anirà bé tot anirà bé tot anirà bé tot anirà bé...
4.
Diga’m, només diga’m, quant de temps per arrelar. Pensa, només pensa, el poc que ens ha costat tornar. I jo no podré mai oblidar aquella història del nostre passat, jo no podré mai oblidar aquella història del nostre passat. De vegades estant a soles em ve una idea al cap i pense en la imatge dels teus ulls mirant al mar. I jo no podré mai oblidar aquella història del nostre passat jo no podré mai oblidar aquella història del nostre passat.
5.
Massa prop de Múrcia, cap persona il·lustre. No té massa coses, no és molt especial. Plan Rabasa i màfia, plouen quatre gotes. Despreciada, sempre el segon plat. Ja n’hi ha prou, pagareu el preu. Ara és el moment, tindrem el poder. Tabarca serà la tomba del feixisme... Alacant serà capital. Alacant la gran capital dels Països Alacants. Les vostres falleres, nyenya pa Fogueres. No teniu tardeo al Cap i Casal Pa la independència no mos cal València Tastareu la fúria de la Santa Faç El Negre Lloma vencerà Terra Mítica, Helados Alacant. Ja hi ha prou de tanta opressió, ni que fórem Castelló Alacant serà capital. Alacant la gran capital dels Països Alacants. Alacant serà capital. Alacant la gran capital dels Països Alacants. Països Alacants, independència o no Perdre el nord per trobar el sud Stanbruck, Ciutat de la Llum Tornarem com el Tio Cuc, guanyem Perdre el nord per guanyar el sud Manta al coll, Ciutat de la llum Tornarem com el Tio Cuc, guanyem, perquè som i serem Alacant: la gran capital.
6.
Que arribe la calma escoltant un jazz. Que salven les notes els balls que es desfan. Ja hem comprovat que el silenci és un monstre. Conta’m el que et passa. Tornem a París. Tinguem l’esperança com aquell abril ple de miracles fets per nosaltres. Els avions que passen s’han endut les nostres misèries quan cavalcaven les ones més altes. Deixa’m que et murmure que l’ocàs sap com ningú que amb els nostres besos floreixen muntanyes. Els dies plujosos confia en mi. Els dies que ens baden confia en mi. Alguna sort ens entrarà a les sabates. Trenquem els conflictes que ens vam inventar. Busquem eixa espurna que ens va alliberar. En el vent lliure s’ancoren els somnis. Els avions que passen s’han endut les nostres misèries quan cavalcaven les ones més altes. Deixa’m que et murmure que l’ocàs sap com ningú que amb els nostres besos floreixen muntanyes. Del més bonic farem barrets per amagar-nos dels mals moments. Del més bonic farem barrets. Barrets i roses de paper.
7.
Ballar descalç tota la nit. Amb l’alegria omplint-te tot el pit. Les amargures oblidades , les penes soterrades en la pols d’ahir. Mirar les cares de la gent que t’acompanya en el mateix moment. I connectar sense paraules el que conten les faules potser siga cert. Per què no pot ser tot sempre així, sentir-te tan bé com et sents hui. Per què abraçar ombres quan la llum es presenta si la crides? Si tu saps que sempre estaré ací i jo sé que tu estaràs per mi allunyarem dubtes i sense por és com serem més lliures. Veure l’esclat d’un nou matí i celebrar que encara som ací. Si açò és només un somni volem que hi dure fins que es torne a fer de nit. Floating in a sea of uncertainty and every single bit is life to me. We may be drifting in the ocean but you know we just don’t give up easily. Per què no pot ser tot sempre així, sentir-te tan bé com et sents hui. Per què abraçar ombres quan la llum es presenta si la crides? Si tu saps que sempre estaré ací i jo sé que tu estaràs per mi allunyarem dubtes i sense por és com serem més lliures. Junts ho farem, junts ho farem, junts.
8.
En part estàs ací i allí amb claus Horitzontal, obrint, tancant A l'atzar. Fa forat la imatge de bat a bat de tu i de mi al paladar quan te'n vas Volen alt voltors sobre mi Baixen desorientats pel Barranc del Cint cap a mi...
9.
He trobat, amagades al racó d’un vell calaix, les promeses que vam fer aquell cap d’any. Que tu i jo sabem que mai no tornaran, no tornaran. I he buscat, per si queda algun rastre en el meu cap de la teua pell sentint-me tremolar, quan de sobte et tenia al meu costat. I és massa tard per oblidar com aquell dia tu em vas deixar marxar, per no voler canviar la teua realitat i no donar-te suficient seguretat. Ara ja és tard, ja és massa tard. Respiro el temps que vam passar veient de prop aquell final, sabent que això tindria data de caducitat. Que no era jo la que al demà s’adormiria escoltant el teu respir profund, el teu batec constant. Que no era jo l’única aquí, que res depenia de mi i que al tornar a casa ella seguiria allí. Que he malgastat tots els segons per recordar-te a tu qui som, i m’he fet mal de viure tota aquella indecisió I ara és massa tard. Ara és massa tard.
10.
Busque un record ací en alta mar òbric les portes a un huracà arena i tempestat arena i tempestat llargs corredors per tornar a ser ombres que tornen sense plaer ja no podem lluitar ja no volem lluitar dins el meu cos registrar cada mirada vull un moment d'alta mar abans de continuar guarde la imatge final com una estampa al mar, com una estampa en la partida de la raó sempre apareix un rival millor ja no podem guanyar ja no volem guanyar terra daurada t'envolta a tu com una pluja des del cel gris només podem brillar només volem brillar dins el meu cos registrar cada mirada vull un moment d'alta mar abans de continuar guarde la imatge final com una estampa al mar, com una estampa i la mar m'envolta on acabaré? I la mar m'envolta entre peixos i fel i la mar m'enreda i m'eleve fins la veu, la teua veu… dins el meu cos registrar cada mirada vull un moment d'alta mar abans de continuar guarde la imatge final com una estampa al mar
11.
Amo l'aroma d'aquest brot de menta que duus lligada dintre el teu somrís fes-me'n penyora tu, minyona esquerpa com vela nova que torba el garbí. Les xicres blanques dels pals del telègraf si ets a la ruta guarden ton camí; pel brot de menta cap d'elles pledeja— pledejarien si em veien sofrir. Perquè vindria de la boca teva la posaria al mossec de les dents, fes-me'n penyora, del teu brot de menta: jo per pagar-la ja em donaria teu.
12.
Duies tot el solar despullat, als ulls la vida regalimant. El cor desfet a les dues mans, nostre record al pit bategant. Digueu-me com vos puc estimar si aquella fama se m’ha apagat. Si a prop de tu només puc fer-vos mal, l'únic consol és deixar-te anar. Entre les branques se'ns va esgolant aquell amor que varem llaurar. Obriu les ales mon estimat, l'únic consol és deixar-te anar.
13.
Fusta a fusta, construint una vida que ens agrada i que ens fa un món més coherent amb qui som, amb què pensem. Fusta a fusta, enllestint quin model volem transmetre a un futur que ara és petit, siguent qui som i com pensem. I no em cauen els anells si he d’agafar cent sacs, si he de clavar mil cargols per construir qui som. A un espai on no hi ha res. I farem del nostre esforç una llar que no es remiren els voltors del capital, i ja no estaré tan sola. Que al costat tindré veïns i veïnes que estimar amb les quals la lluita és molt més forta per continuar. A un espai que estarà ple. La utopia a cada pas, construint-se frec a frec, si no em trobe bé, tu em cuidaràs, i jo a tu també. A un espai que ja està ple.
14.
Parets blanquinoses pintades d'un traç perfilen la roca brocada de calç. Lluny queden les mans d'un morisc passat que amb pedra picada feu nostre llegat, així com poetes i noms de poblats. Les verdes persianes suspiren al pas quan l'aire que engronsa és vent de llevant. S'escolta un ressò quasi sepulcral: són sons d'embriaguesa que abraça el descans, frescor de la pedra que fa nostra llar! Detalls que puc pintar passejant aquesta terra airejada per la mar, coberta de riquesa i macerada en la penombra de tants segles d'encobert. I agraïsc el meu camí per el regal d'estar ací... Rogenques teulades sostenen el cel teixint un paisatge de solcs i canals. Vestides pel temps -gris policromat- recullen l'ofrena que els pous omplirà; regal per la terra! motiu per cantar! Tot això puc contar passejant aquesta terra modelada pel treball de totes eixes mans que mil batalles han lliurat deixant constància del seu pas. I agraïsc el meu camí per el regal d'estar ací... Carrers empedrats que em podrien parlar de tantes històries que ningú ha contat: disfresses de cult, un bes d'amagat... secrets que sols veren la llum d'un fanal encés pel sereno, què lluny que ha quedat!
15.
Que mai m'oblide d'on sóc, que res no compre el meu nord. Ací, vull estar ací, a dins este cos que sempre m'espera, m'aguanta, m'aterra, m'enlaira i plora, quan no hi sóc s'afona i canta si em retroba... Ací, vull estar ací, a dins este cos que sempre m'espera, m'aguanta, m'aterra, m'enlaira i plora, quan no hi sóc s'afona i balla si em retroba... Que mai m'oblide d'on sóc, que res no compre el meu cor.
16.
El meu petit amor és fet de primavera de flors i melodies misteris irresolts de mots de cada dia de besos com un pa i uns ulls d’oliva negra. El meu petit amor m’abraça des de l’alba pren totes les paraules les guarda i me les torna la parra, la llimera la casa i el carrer cançons d’anar fent vida. El meu petit amor somriu cada matí i jo li faig cançons a l’illa del tresor ballem entre pirates la dansa d’un temps nou el temps de l’alegria. Vaixell de vela blanca navega cap al sud les dones marineres saluden des de lluny la lluna ens acompanya quan és de dia i tot viatges en pijama. El meu petit amor em porta de la mà a l’arbre del descans i vivim mil aventures volem, volem amunt i estimant-nos estimem la vida de cada dia.
17.
Com l’aigua que corre clara cap al seu destí a la mar, el teu somriure s’esvara pel crepuscle de la llar com el foc d’una alimara. Entrecreuem les mirades i esclaten mostres d’estima, que esdevenen serralades i ens enfilen a la cima d’emocions desenfrenades. A cada lluna, un sospir, i en cada racó, un desig de carícies per gaudir i endinsar-me en el trepig del so dolç del teu gemir. Amb la pell eriçonada i el cor bategant a mil, encetem la matinada amb la mostra més febril de la seducció, expressada. A l’albada, confidències per a segellar la unió, compartint eixes vivències que fan del cor un bastió atressorant experiències. Silencis per recordar la màgia de cada nit, amb besos d’aborronar, el caliu brollant del pit i el deler per abraçar.
18.
banys a les arbredes viatges per alar enlairar les cendres platges per errar canta mullat per la pluja enfangat els peus sent adherit a la terra sembra els teus conreus comparteix els deures comparteix el pa comparteix les eines comparteix les mans Pren-te silencis savis Pren pauses, pren alé Pren-te espai per veuret Pren calma, pren-te temps, si Pren joia, pren-te temps. feines aplaçables parar pensaments sentiments sumables relacions florents que no et pesen els llastres buidat del passat mira sovint cap als astres fes per ser besat confia en consciència confia en companys confia en l’essència confia on pertanys pren-te paraules tendres pren caliu, pren saber pren-te una vida plena pren força, pren la veu, sí pren la sal, pren la veu
19.
Al barranc de Valltorta ja no vull tornar mai més: tot són roques i "sevines" i palmeres i romerets. Te daré la "direcció". Si vols saber on jo visc. Tírig es diu lo meu poble. província de Castelló. La que em van ensenyar m'agüelo. Te daré la despedida. N'eren molts en la família. Cabien tots baix d'un "sombrero". Font: www.viasona.cat
20.
Owix - Hanna 03:08
Hanna va aprendre de l’avia Que era dona sàvia Els secrets més vells Hanna pels matins ja canta, invocant al vent. A les plantes parla i les sent Farà beuratges per calmar la ment Per a les dones, pòcimes i ungüents Fa remeis per als altres q la volen gens .. la volen mal.... - Canta i balla rodejant la lluna Dansa amb les graneres pel cel Crema la ignorància per porgar els mals tira de memòria per tornar a la vida la natura és sàvia cal cuidar-la entre tots l'hem abandonat i maltractat i està farta de mediocritat -- Hanna és lluenta rialla És força i voler És coneixement Hanna, tots la van voler I ella a tots també Fins q un home la volia per a ell Ara eres meua i la va forçar Amenaçant-la, d'ací no eixiràs I ella contestava; Ja fa temps que estic, volant pel cel
21.
Em mossegue la llengua abans de dir certes coses la lluna em somriu perquè a ella li les dedique totes no sóc un gat però menjant em pose les botes (si, si) no se'm dóna bé fer coques, això és que no em van les drogues (no, no) faig crepes, no more crispis, abans Cola Cao que Nesquik jo no vaig colocao, el ron cola sempre a les partys no fume pitis, no vaig de hippie Hip and Hop all days, en això sóc friki i'm crazy, eres més masclista que les frases d'Stacy, Malibú, Malú, Albert Rivera t'espera a l'autobús estan més deshidratats que el riu Kabul, són més cabuts que els cabuts jo tinc més història que la ciutat Estambul rapeje somiant i ara no estic sonàmbul sonant al Festivern als altaveus a tot el càmping és molt millor que un dia ser trending topic i punt, pose la coma açò no s'acaba ací dissenye la frontera, no passes de Madrid, cacic, botxí, de res et serveix presumir no et vaig a ferir ni envair aguante en el rap com un faquir s'acosta l'apocalipsis zombie in your head my voices (voices) no tenies prou doncs ahí tens més dosis repeteixes sempre el mateix, pateixes anadiplosis psicosis provoque més suspens que Alfred Hitchcock et vaig desfent poc a poc, sóc el Sol tu l'iceberg t'està pillant un groc pareixes un Simpson, i eres més fals que el tauró de Steven Spielberg al mar li sobra sal i a tu te falta sucre t'ensenyen la cançó i ni un segon dures Koda el meu nom a totes les partitures el teu sols apareix en les factures (diners) escric el teu nom en la Death Note última oportunitat the last shot (tir) 46688 té més per a repartir deja vú, Koda en el mic
22.
Sone gros però estic flac com un espàrrec. Me sap a poc el tot pel càrrec. O te mous o mors a les parres. Ma casa un taller de rap apartant lo car com Jim Carrey. De 100 persones senten un parell. Parlem per l'aparell. Passem la mà per paret. Anem a parar a calar en el café. Anem al bar a processar fe. Jo base l'art en l'empastre, refet de parts trencades, que me queda si no trac el rap debades, si no trac estes cares perdudes pel poble. Perdó si a vegades passe. Però a vegades explote si no passe de tot. Soc de la primera generació que viu pitjor que els seus pares. Buscant cors trobem cares. Buscant sou t'estan tallant les ales. I jo a pesar de tot lo que dic calle, i treballe. Me ralles si parles molt. Me resulta pesat qui se queixa i m'asqueja el que no. O no vull ser res o no tinc freno, però tinc fred i estem en stop. En el clot me diu comprem-ho. La mentida me diu compren-ho. La veritat de la democràcia està en què el tonto te el timó. Inquilí del deliri, veí del precipici com Tyron, enemic del príncep com l'estanquera de Saigon. En una mà en la botella i l'altra en el cor. En un puny en l'aire i en l'altre la por. En una mà el canut i en l'altra la mort. En un puny en el vent i l'altre fent de tot. Pit, collons i seny. Treball i empeny. Si no calia i ho feres ja t'ho tornara el temps. Tens que' ser terc quan toca. Poques coses me porten al cel. Cert no nia res. Jo vaig pel desert sec. Faig un encert al mes. Cal més amor en el món entre els pobres. Sobres si obres mal. La mitat de lo que lliges fals. Riges per baix de la mitja, menges a mitges, no te n'ixes de lo que pixen tops model. Mone bro, escoltem or de Nina Simone o donam Sonny Boy. Tu tot per mig poll. La realitat ja t'agarrara pel coll. El cànon per un altra moda. La llavor no creix lliure si no plou. Tot porc té la seua hora. Amor a la vora de l'estufa. El rencor és una excusa. Ni tenor ni baríton. Rap brut a curt plaç. No se lo que te plena. Si no entrenes mai podràs ser mite. Repetisc barres en el cap quan me gite. I t'incite a rebel·lar-te i a fer el amor. En una mà en la botella i l'altra en el cor. En un puny en l'aire i en l'altre la por. En una mà el canut i en l'altra la mort. En un puny en el vent i l'altre fent de tot.
23.
Algú va llençar per la finestra de casa una bossa de plàstic d’un supermercat Mireu-la per allà va! Mireu-la per allà va! Una bossa de plàstic volant! Mireu-la per allà va! La bossa com un globus es va enlairar Va creuar el barri, els camps i les marjals Mireu-la per allà va! Mireu-la per allà va! Una bossa de plàstic volant! Mireu-la per allà va! Trossos de plàstic que pengen dels arbres I suren per l’aigua dels rius i dels mars Mireu-los per allà van! Mireu-los per allà van! Són trossos de plàstic nadant! Mireu-los per allà van! Animals que mengen bosses de plàstic I persones que mengen animals de plàstic Mireu-los per allà van! Mireu-los per allà van! Són animals plastificats! Mireu-los per allà van!

credits

released May 3, 2022

license

Some rights reserved. Please refer to individual track pages for license info.

tags

about

escolavalenciana Valencia, Spain

Escola Valenciana, per afavorir la difusió de la música de tots els estils que es fa al País Valencià ha publicat 15 discos que són una mostra representativa del que es cou a l’escena musical valenciana.
Aquest material compta amb la col·laboració de les universitats públiques valencianes i del COM. En els darrers anys també s’ha comptat amb la col·laboració de la Generalitat Valenciana.
... more

contact / help

Contact escolavalenciana

Streaming and
Download help

Report this album or account

If you like escolavalenciana, you may also like: