1. |
Zoo - Avant
04:12
|
|
||
|
Un senyor que s'oxida al sofà,
una ment que no troba la boca,
una vida que no sap parlar,
un profeta més de la derrota.
Un patriota de la soledat,
de deixar-se dur, una mascota.
Un imbècil amb autoritat,
un sacríleg de la integritat...
Cauen les filles anònimes:
mort natural; fallen les forces,
clima hivernal. Tristes i "anades",
quina postal lluny de les llums, dels pedestals...
Sense homenatges ni flors en corones,
com si sols foren persones normals.
Com si en un món de misèria i de runes fora bonic oblidar.
S'ha intoxicat la mollera, s'han oblidat d'estimar.
De vore tan gran la bandera la vista es comença a cansar.
S'ha intoxicat la mollera, s'han oblidat d'estimar,
i ara respirar és una quimera. Però estaran.
Les nostres sempre estaran. Com pedra dins la sabata,
com la palmera que aguanta l'huracà...
i allà estaran, fent burla i fent sacrilegi,
per sempre bruixa i heretge, sempre a la contra i avant!
Pregueu-li a l'amo que entenga la joventut,
que se'ls perdone este suïcidi prematur.
La seua sort no és vostra, però l”enterro" costa,
i els han cobrat la medicina i el taüt.
Cauen herois baix el pes de la fe en la divisa,
orfes d'amor omplin la misa,
ixen les hordes de les cavernes,
guarden la merda baix la catifa.
I, com sempre, pagues tu la seua festa...
el resultat era un, la jugada era perfecta.
S'ha intoxicat la mollera, s'han oblidat d'estimar.
De vore tan gran la bandera la vista es comença a cansar.
S'ha intoxicat la mollera, s'han oblidat d'estimar,
i ara respirar és una quimera. Però estaran.
Les nostres sempre estaran. Com pedra dins la sabata,
com la palmera que aguanta l'huracà...
i allà estaran, fent burla i fent sacrilegi,
per sempre bruixa i heretge, sempre a la contra i avant!
|
||||
2. |
La Fúmiga - Mami
03:06
|
|
||
|
Em costa explicar-me, no trobe paraules.Les estaves esperant?No entens de distàncies, no vols que me’n vaja,
i jo sempre vull volar.
L’amor de ma vida, no has fallat ni un dia.En mi sempre estàs pensant.Vinc a disculpar-me si alguna vegada
amb alguna cagada et vaig fer plorar.
Totes les vegades que et deia “no em ratlles”
i sempre encertaves. No t’he dit mai.Vist en perspectiva, quanta tonteria.Tu em dones la vida, jo vaig de guai.
Tu eres la meua fortuna, la lluna i la pruna
cantàvem a una.
Nanana, nanana, nanana, nana.
Perquè si un dia no estàs hauries de saber que més no et puc estimar,
que encara et necessite per seguir caminant.Perquè si un dia no estàs tornem a recordar quan no et deixava dormir,
cantem velles cançons que ens alegraven les nits.
Hui balles amb mi, cordó de melic.
Amb tu, mami, mami, jo soc més feliç.
Sempre seràs la bondat invencible,
l’amistat més lleial que es pot tindre,
la mirada invisible, la llum que em fa viure.
Que com tu no he vist mai cap al Tinder.
Eres la meua sort, quasi tot el meu món,
la meitat del meu cor, la carícia, el pessic.
Mare, queda’t amb mi.
Perquè si un dia no estàs hauries de saber que més no et puc estimar,
que encara et necessite per seguir caminant.Perquè si un dia no estàs tornem a recordar quan no et deixava dormir,
cantem velles cançons que ens alegraven les nits.
Hui balles amb mi, cordó de melic.
Amb tu, mami, mami, jo soc més feliç.
|
||||
3. |
Aina Palmer - Mareta
03:06
|
|||
|
Mareta, mareta
pensaments helicoïdals
m’embruten el dia
i em pose a plorar
estime la vida més que ningú
però quan tanque els ulls
me veig per dins i no puc
Mareta, mareta
si és que jo ja ho sé
que la nostra història
no pot acabar bé
estime la vida més que ningú
però quan tanque els ulls
me veig per dins no puc
me veig per dins no puc
me veig per dins no puc
me veig per dins no puc
Tot anirà bé
tot anirà bé
tot anirà bé
tot anirà bé...
|
||||
4. |
Joe Pask - Arrelar
02:19
|
|
||
|
Diga’m, només diga’m, quant de temps per arrelar.
Pensa, només pensa, el poc que ens ha costat tornar.
I jo no podré mai oblidar aquella història del nostre passat,
jo no podré mai oblidar aquella història del nostre passat.
De vegades estant a soles em ve una idea al cap
i pense en la imatge dels teus ulls mirant al mar.
I jo no podré mai oblidar aquella història del nostre passat
jo no podré mai oblidar aquella història del nostre passat.
|
||||
5. |
Bacora - Alacant
02:59
|
|||
|
Massa prop de Múrcia, cap persona il·lustre.
No té massa coses, no és molt especial.
Plan Rabasa i màfia, plouen quatre gotes.
Despreciada, sempre el segon plat.
Ja n’hi ha prou, pagareu el preu.
Ara és el moment, tindrem el poder.
Tabarca serà la tomba del feixisme...
Alacant serà capital.
Alacant la gran capital dels Països Alacants.
Les vostres falleres, nyenya pa Fogueres.
No teniu tardeo al Cap i Casal
Pa la independència no mos cal València
Tastareu la fúria de la Santa Faç
El Negre Lloma vencerà
Terra Mítica, Helados Alacant.
Ja hi ha prou de tanta opressió, ni que fórem Castelló
Alacant serà capital.
Alacant la gran capital dels Països Alacants.
Alacant serà capital.
Alacant la gran capital dels Països Alacants.
Països Alacants, independència o no
Perdre el nord per trobar el sud
Stanbruck, Ciutat de la Llum
Tornarem com el Tio Cuc, guanyem
Perdre el nord per guanyar el sud
Manta al coll, Ciutat de la llum
Tornarem com el Tio Cuc, guanyem, perquè som i serem
Alacant: la gran capital.
|
||||
6. |
|
|||
|
Que arribe la calma escoltant un jazz.
Que salven les notes els balls que es desfan.
Ja hem comprovat que el silenci és un monstre.
Conta’m el que et passa.
Tornem a París.
Tinguem l’esperança com aquell abril
ple de miracles fets per nosaltres.
Els avions que passen
s’han endut les nostres misèries
quan cavalcaven les ones més altes.
Deixa’m que et murmure
que l’ocàs sap com ningú
que amb els nostres besos floreixen muntanyes.
Els dies plujosos confia en mi.
Els dies que ens baden confia en mi.
Alguna sort ens entrarà a les sabates.
Trenquem els conflictes que ens vam inventar.
Busquem eixa espurna que ens va alliberar.
En el vent lliure s’ancoren els somnis.
Els avions que passen
s’han endut les nostres misèries
quan cavalcaven les ones més altes.
Deixa’m que et murmure
que l’ocàs sap com ningú
que amb els nostres besos floreixen muntanyes.
Del més bonic farem barrets
per amagar-nos dels mals moments.
Del més bonic farem barrets.
Barrets i roses de paper.
|
||||
7. |
|
|||
|
Ballar descalç tota la nit. Amb l’alegria omplint-te tot el pit.
Les amargures oblidades , les penes soterrades en la pols d’ahir.
Mirar les cares de la gent que t’acompanya en el mateix moment.
I connectar sense paraules el que conten les faules potser siga cert.
Per què no pot ser tot sempre així, sentir-te tan bé com et sents hui.
Per què abraçar ombres quan la llum es presenta si la crides?
Si tu saps que sempre estaré ací i jo sé que tu estaràs per mi
allunyarem dubtes i sense por és com serem més lliures.
Veure l’esclat d’un nou matí i celebrar que encara som ací.
Si açò és només un somni volem que hi dure fins que es torne a fer de nit.
Floating in a sea of uncertainty and every single bit is life to me.
We may be drifting in the ocean but you know we just don’t give up easily.
Per què no pot ser tot sempre així, sentir-te tan bé com et sents hui.
Per què abraçar ombres quan la llum es presenta si la crides?
Si tu saps que sempre estaré ací i jo sé que tu estaràs per mi
allunyarem dubtes i sense por és com serem més lliures.
Junts ho farem, junts ho farem, junts.
|
||||
8. |
Júlia - Voltors
04:07
|
|
||
|
En part estàs ací i allí amb claus
Horitzontal, obrint, tancant
A l'atzar.
Fa forat la imatge de bat a bat
de tu i de mi al paladar
quan te'n vas
Volen alt
voltors sobre mi
Baixen desorientats
pel Barranc del Cint
cap a mi...
|
||||
9. |
Esther - Massa tard
02:31
|
|
||
|
He trobat,
amagades al racó d’un vell calaix,
les promeses que vam fer aquell cap d’any.
Que tu i jo sabem que mai no tornaran,
no tornaran.
I he buscat,
per si queda algun rastre en el meu cap
de la teua pell sentint-me tremolar,
quan de sobte et tenia al meu costat.
I és massa tard per oblidar
com aquell dia tu em vas deixar marxar,
per no voler canviar la teua realitat
i no donar-te suficient seguretat.
Ara ja és tard, ja és massa tard.
Respiro el temps que vam passar
veient de prop aquell final,
sabent que això tindria data de caducitat.
Que no era jo la que al demà
s’adormiria escoltant
el teu respir profund,
el teu batec constant.
Que no era jo l’única aquí,
que res depenia de mi
i que al tornar a casa ella seguiria allí.
Que he malgastat tots els segons
per recordar-te a tu qui som,
i m’he fet mal de viure tota aquella indecisió
I ara és massa tard.
Ara és massa tard.
|
||||
10. |
|
|||
|
Busque un record ací en alta mar
òbric les portes a un huracà
arena i tempestat
arena i tempestat
llargs corredors per tornar a ser
ombres que tornen sense plaer
ja no podem lluitar
ja no volem lluitar
dins el meu cos registrar cada mirada
vull un moment d'alta mar abans de continuar
guarde la imatge final com una estampa al mar, com una estampa
en la partida de la raó
sempre apareix un rival millor
ja no podem guanyar
ja no volem guanyar
terra daurada t'envolta a tu
com una pluja des del cel gris
només podem brillar
només volem brillar
dins el meu cos registrar cada mirada
vull un moment d'alta mar abans de continuar
guarde la imatge final com una estampa al mar, com una estampa
i la mar m'envolta
on acabaré?
I la mar m'envolta
entre peixos i fel
i la mar m'enreda
i m'eleve fins la veu, la teua veu…
dins el meu cos registrar cada mirada
vull un moment d'alta mar abans de continuar
guarde la imatge final com una estampa al mar
|
||||
11. |
|
|||
|
Amo l'aroma d'aquest brot de menta
que duus lligada dintre el teu somrís
fes-me'n penyora tu, minyona esquerpa
com vela nova que torba el garbí.
Les xicres blanques dels pals del telègraf
si ets a la ruta guarden ton camí;
pel brot de menta cap d'elles pledeja—
pledejarien si em veien sofrir.
Perquè vindria de la boca teva
la posaria al mossec de les dents,
fes-me'n penyora, del teu brot de menta:
jo per pagar-la ja em donaria teu.
|
||||
12. |
Sandra Monfort - Solar
02:57
|
|
||
|
Duies tot el solar despullat,
als ulls la vida regalimant.
El cor desfet a les dues mans,
nostre record al pit bategant.
Digueu-me com vos puc estimar
si aquella fama se m’ha apagat.
Si a prop de tu només puc fer-vos mal,
l'únic consol és deixar-te anar.
Entre les branques se'ns va esgolant
aquell amor que varem llaurar.
Obriu les ales mon estimat,
l'únic consol és deixar-te anar.
|
||||
13. |
Tendur - La borda
03:02
|
|||
|
Fusta a fusta, construint
una vida que ens agrada
i que ens fa un món més coherent
amb qui som, amb què pensem.
Fusta a fusta, enllestint
quin model volem transmetre
a un futur que ara és petit,
siguent qui som i com pensem.
I no em cauen els anells
si he d’agafar cent sacs,
si he de clavar mil cargols
per construir qui som.
A un espai on no hi ha res.
I farem del nostre esforç
una llar que no es remiren
els voltors del capital,
i ja no estaré tan sola.
Que al costat tindré veïns
i veïnes que estimar
amb les quals la lluita és
molt més forta per continuar.
A un espai que estarà ple.
La utopia a cada pas,
construint-se frec a frec,
si no em trobe bé, tu em cuidaràs,
i jo a tu també.
A un espai que ja està ple.
|
||||
14. |
|
|||
|
Parets blanquinoses pintades d'un traç
perfilen la roca brocada de calç.
Lluny queden les mans d'un morisc passat
que amb pedra picada feu nostre llegat,
així com poetes i noms de poblats.
Les verdes persianes suspiren al pas
quan l'aire que engronsa és vent de llevant.
S'escolta un ressò quasi sepulcral:
són sons d'embriaguesa que abraça el descans,
frescor de la pedra que fa nostra llar!
Detalls que puc pintar passejant aquesta terra
airejada per la mar,
coberta de riquesa i macerada en la penombra
de tants segles d'encobert.
I agraïsc el meu camí per el regal d'estar ací...
Rogenques teulades sostenen el cel
teixint un paisatge de solcs i canals.
Vestides pel temps -gris policromat-
recullen l'ofrena que els pous omplirà;
regal per la terra! motiu per cantar!
Tot això puc contar passejant aquesta terra
modelada pel treball
de totes eixes mans que mil batalles han lliurat
deixant constància del seu pas.
I agraïsc el meu camí per el regal d'estar ací...
Carrers empedrats que em podrien parlar
de tantes històries que ningú ha contat:
disfresses de cult, un bes d'amagat...
secrets que sols veren la llum d'un fanal
encés pel sereno, què lluny que ha quedat!
|
||||
15. |
|
|||
|
Que mai m'oblide d'on sóc,
que res no compre el meu nord.
Ací, vull estar ací,
a dins este cos
que sempre m'espera,
m'aguanta, m'aterra,
m'enlaira i plora,
quan no hi sóc s'afona
i canta si em retroba...
Ací, vull estar ací,
a dins este cos
que sempre m'espera,
m'aguanta, m'aterra,
m'enlaira i plora,
quan no hi sóc s'afona
i balla si em retroba...
Que mai m'oblide d'on sóc,
que res no compre el meu cor.
|
||||
16. |
|
|||
|
El meu petit amor
és fet de primavera
de flors i melodies
misteris irresolts
de mots de cada dia
de besos com un pa
i uns ulls d’oliva negra.
El meu petit amor
m’abraça des de l’alba
pren totes les paraules
les guarda i me les torna
la parra, la llimera
la casa i el carrer
cançons d’anar fent vida.
El meu petit amor
somriu cada matí
i jo li faig cançons
a l’illa del tresor
ballem entre pirates
la dansa d’un temps nou
el temps de l’alegria.
Vaixell de vela blanca
navega cap al sud
les dones marineres
saluden des de lluny
la lluna ens acompanya
quan és de dia i tot
viatges en pijama.
El meu petit amor
em porta de la mà
a l’arbre del descans
i vivim mil aventures
volem, volem amunt
i estimant-nos estimem
la vida de cada dia.
|
||||
17. |
|
|||
|
Com l’aigua que corre clara
cap al seu destí a la mar,
el teu somriure s’esvara
pel crepuscle de la llar
com el foc d’una alimara.
Entrecreuem les mirades
i esclaten mostres d’estima,
que esdevenen serralades
i ens enfilen a la cima
d’emocions desenfrenades.
A cada lluna, un sospir,
i en cada racó, un desig
de carícies per gaudir
i endinsar-me en el trepig
del so dolç del teu gemir.
Amb la pell eriçonada
i el cor bategant a mil,
encetem la matinada
amb la mostra més febril
de la seducció, expressada.
A l’albada, confidències
per a segellar la unió,
compartint eixes vivències
que fan del cor un bastió
atressorant experiències.
Silencis per recordar
la màgia de cada nit,
amb besos d’aborronar,
el caliu brollant del pit
i el deler per abraçar.
|
||||
18. |
|
|||
|
banys a les arbredes
viatges per alar
enlairar les cendres
platges per errar
canta mullat per la pluja
enfangat els peus
sent adherit a la terra
sembra els teus conreus
comparteix els deures
comparteix el pa
comparteix les eines
comparteix les mans
Pren-te silencis savis
Pren pauses, pren alé
Pren-te espai per veuret
Pren calma, pren-te temps, si
Pren joia, pren-te temps.
feines aplaçables
parar pensaments
sentiments sumables
relacions florents
que no et pesen els llastres
buidat del passat
mira sovint cap als astres
fes per ser besat
confia en consciència
confia en companys
confia en l’essència
confia on pertanys
pren-te paraules tendres
pren caliu, pren saber
pren-te una vida plena
pren força, pren la veu, sí
pren la sal, pren la veu
|
||||
19. |
|
|||
|
Al barranc de Valltorta
ja no vull tornar mai més:
tot són roques i "sevines"
i palmeres i romerets.
Te daré la "direcció".
Si vols saber on jo visc.
Tírig es diu lo meu poble.
província de Castelló.
La que em van ensenyar m'agüelo.
Te daré la despedida.
N'eren molts en la família.
Cabien tots baix d'un "sombrero".
Font: www.viasona.cat
|
||||
20. |
Owix - Hanna
03:08
|
|
||
|
Hanna va aprendre de l’avia
Que era dona sàvia
Els secrets més vells
Hanna pels matins ja canta, invocant al vent.
A les plantes parla i les sent
Farà beuratges per calmar la ment
Per a les dones, pòcimes i ungüents
Fa remeis per als altres q la volen gens
.. la volen mal....
-
Canta i balla rodejant la lluna
Dansa amb les graneres pel cel
Crema la ignorància per porgar els mals
tira de memòria per tornar a la vida
la natura és sàvia cal cuidar-la entre tots
l'hem abandonat i maltractat
i està farta de mediocritat
--
Hanna és lluenta rialla
És força i voler
És coneixement
Hanna, tots la van voler
I ella a tots també
Fins q un home la volia per a ell
Ara eres meua i la va forçar
Amenaçant-la, d'ací no eixiràs
I ella contestava;
Ja fa temps que estic,
volant pel cel
|
||||
21. |
Aina Koda - Dosi
02:08
|
|||
|
Em mossegue la llengua abans de dir certes coses
la lluna em somriu perquè a ella li les dedique totes
no sóc un gat però menjant em pose les botes (si, si)
no se'm dóna bé fer coques, això és que no em van les drogues (no, no)
faig crepes, no more crispis, abans Cola Cao que Nesquik
jo no vaig colocao, el ron cola sempre a les partys
no fume pitis, no vaig de hippie
Hip and Hop all days, en això sóc friki
i'm crazy, eres més masclista que les frases d'Stacy,
Malibú, Malú, Albert Rivera t'espera a l'autobús
estan més deshidratats que el riu Kabul,
són més cabuts que els cabuts
jo tinc més història que la ciutat Estambul
rapeje somiant i ara no estic sonàmbul
sonant al Festivern als altaveus a tot el càmping
és molt millor que un dia ser trending topic i punt,
pose la coma açò no s'acaba ací
dissenye la frontera, no passes de Madrid,
cacic, botxí, de res et serveix presumir
no et vaig a ferir ni envair aguante en el rap com un faquir
s'acosta l'apocalipsis zombie
in your head my voices (voices)
no tenies prou doncs ahí tens més dosis
repeteixes sempre el mateix, pateixes anadiplosis
psicosis provoque més suspens que Alfred Hitchcock
et vaig desfent poc a poc, sóc el Sol tu l'iceberg
t'està pillant un groc pareixes un Simpson,
i eres més fals que el tauró de Steven Spielberg
al mar li sobra sal i a tu te falta sucre
t'ensenyen la cançó i ni un segon dures
Koda el meu nom a totes les partitures
el teu sols apareix en les factures (diners)
escric el teu nom en la Death Note
última oportunitat the last shot (tir)
46688 té més per a repartir
deja vú, Koda en el mic
|
||||
22. |
Suret - Andy Kaufman
03:56
|
|||
|
Sone gros però estic flac com un espàrrec.
Me sap a poc el tot pel càrrec.
O te mous o mors a les parres.
Ma casa un taller de rap
apartant lo car com Jim Carrey.
De 100 persones senten un parell.
Parlem per l'aparell. Passem la mà per paret.
Anem a parar a calar en el café.
Anem al bar a processar fe.
Jo base l'art en l'empastre,
refet de parts trencades,
que me queda si no trac el rap debades,
si no trac estes cares perdudes pel poble.
Perdó si a vegades passe.
Però a vegades explote si no passe de tot.
Soc de la primera generació que viu pitjor que els seus pares.
Buscant cors trobem cares.
Buscant sou t'estan tallant les ales.
I jo a pesar de tot lo que dic calle,
i treballe.
Me ralles si parles molt.
Me resulta pesat qui se queixa i m'asqueja el que no.
O no vull ser res o no tinc freno,
però tinc fred i estem en stop.
En el clot me diu comprem-ho.
La mentida me diu compren-ho.
La veritat de la democràcia està en què el tonto te el timó.
Inquilí del deliri, veí del precipici com Tyron,
enemic del príncep com l'estanquera de Saigon.
En una mà en la botella i l'altra en el cor.
En un puny en l'aire i en l'altre la por.
En una mà el canut i en l'altra la mort.
En un puny en el vent i l'altre fent de tot.
Pit, collons i seny.
Treball i empeny.
Si no calia i ho feres ja t'ho tornara el temps.
Tens que' ser terc quan toca.
Poques coses me porten al cel.
Cert no nia res.
Jo vaig pel desert sec.
Faig un encert al mes.
Cal més amor en el món entre els pobres.
Sobres si obres mal.
La mitat de lo que lliges fals.
Riges per baix de la mitja,
menges a mitges, no te n'ixes de lo que pixen tops model.
Mone bro, escoltem or de Nina Simone
o donam Sonny Boy.
Tu tot per mig poll.
La realitat ja t'agarrara pel coll.
El cànon per un altra moda.
La llavor no creix lliure si no plou.
Tot porc té la seua hora.
Amor a la vora de l'estufa.
El rencor és una excusa.
Ni tenor ni baríton.
Rap brut a curt plaç.
No se lo que te plena.
Si no entrenes mai podràs ser mite.
Repetisc barres en el cap quan me gite.
I t'incite a rebel·lar-te i a fer el amor.
En una mà en la botella i l'altra en el cor.
En un puny en l'aire i en l'altre la por.
En una mà el canut i en l'altra la mort.
En un puny en el vent i l'altre fent de tot.
|
||||
23. |
|
|||
|
Algú va llençar per la finestra de casa
una bossa de plàstic d’un supermercat
Mireu-la per allà va! Mireu-la per allà va!
Una bossa de plàstic volant! Mireu-la per allà va!
La bossa com un globus es va enlairar
Va creuar el barri, els camps i les marjals
Mireu-la per allà va! Mireu-la per allà va!
Una bossa de plàstic volant! Mireu-la per allà va!
Trossos de plàstic que pengen dels arbres
I suren per l’aigua dels rius i dels mars
Mireu-los per allà van! Mireu-los per allà van!
Són trossos de plàstic nadant! Mireu-los per allà van!
Animals que mengen bosses de plàstic
I persones que mengen animals de plàstic
Mireu-los per allà van! Mireu-los per allà van!
Són animals plastificats! Mireu-los per allà van!
|
||||
escolavalenciana Valencia, Spain
Escola Valenciana, per afavorir la difusió de la música de tots els estils que es fa al País Valencià ha publicat 17 discos
que són una mostra representativa del que es cou a l’escena musical valenciana.
Aquest material compta amb la col·laboració de les universitats públiques valencianes i del COM. També pots escoltar-los a open.spotify.com/user/lagira?si=68b79bbfcc734d85
... more
If you like escolavalenciana, you may also like:
Like the Ronnettes sitting in with The Chocolate Watch Band, Shangri-Lass collide girl group and psychedelia.
go to album
Arlo Parks's newest album invites listeners to meet her where she is.
go to album
This debut from the Melbourne-based folk-rock band tackles environmental issues, self-determination, and relationships.
go to album
Aussie "mid-fi" band temper jagged, jangling power chords with slackened tempos, hitting the sweet spot between toughness and tenderness.
go to album
featured on Bandcamp Radio May 23, 2023
go to album
To Be a Cloud
by The Saxophones
Luxe pop from The Saxophones calls back to the classic sounds of the '60s and '70s with a modern noir twist.
go to album
Bingo i lokalen [LP]
by Erik Sandqvist
Quirky instrumental synth and sax songs that feel like the soundtrack to a far-off fantasyland, one part exotica, two parts Black Lodge.
go to album
