Track Name: ZOO - La mestra
Dos i dos són quatre. Quatre i dos són sis.
Escola reglada i frustrada.
No parles ni jugues si no tens permís.
La creu, la sotana i la vara.
Conjuguem presents imperfectes.
Li restem la X al futur.
Castrem a les feres als centres.
Força de treball del segle XXI.
Hem planificat les conductes,
no deixem ja marge per la creació.
Dibuixem futurs plens de dubtes,
ni somnis, ni jocs, ni improvisació
Infàncies al contenidor,
10 hores al dia, un temps que era or.
Esclaus d’un estat opressor….
Perdona a tu pueblo señor!!!





Mare mare, que jo no vull tornar
A resar i a callar quan ells manen.
Pare pare, jo volia somiar
i volar, i allà ens tallen les ales.

Contrabandista de verbs clandestins
escampant el verí,
per pobles vius i senders infinits
Quin gust sentir-la parlar,
si del carrer i el corral és l’ama.
I ara hi ha un poble que brama
en un idioma proscrit.

En eixe context, arriba una mestra,
rebel, decidida, valenta.
La infància en disputa es conquesta,
el dictador mor… es comenta.
Tenebres s’emporte el difunt
canviem els costums mort a l’obediència.
Trenquem el rosari, cremem els apunts,
davant el futur la innocència.
Arriba l’expedient disciplinari,
volem que memoritzen l'oració i l’abecedari.
Horaris estrictes, i un pati ben delimitat.
Centre penitenciari de cristians.
Vinguen l’alcalde, la guàrdia, inspectors
a defende l'absurd, a donar-li lliçons.
No van poder, mai no podrán.
D’aquella mestra hui som alumnat aventatjat.

Mare mare, que jo no vull tornar
a resar i a callar quan ells manen.
Pare pare, jo volia somiar
I volar, i allà ens tallen les ales.

Contrabandista del verbs clandestins
escampant el verí,
pobles vius, i senders infinits
Quin gust sentir-la parlar.
Si del carrer i el corral és l’ama.
I ara hi ha un poble que brama
en un idioma proscrit.

Observacions: Lletra obtesa de la pàgina https://zooposse.bandcamp.com/track/la-mestra
Track Name: SMOKING SOULS - Eterna força
A pesar de tot vaig insinuar
que sobren les paraules
que els ulls hem diuen el que vols,
no vols marxar avui
entre aquells montons de maletes i records
jugàrem aquell joc
que ningú mai va voler jugar, per por a perdre
Era imprevisible veure'ns així
¿D'aquell vaixell obscur?
que ha perdut les cordenades i que no veu el futur
plou a l'horitzó i s'esdevé una llum
desperta l'esperança on està la meva terra
on volia crèixer
no oh oh oh oh
no oh oh oh oh
si m'aufegue seràs l'aigua que s'enfinsa dins de mi
si em disparen seràs el moment just abans de morir
seràs la llei més justa
l'eterna força
seràs la meva llar
Quin preu hem pagat per aquest bitllet?
No queda res enrere
ni les cendres d'aquell mapa
ni les fotos d'aquell vespre
Quin és el motiu per acomiadar el poble on et criares?
No conec aquestes cares
I em refugie en aquell camp
Era necessari veure't aprop quan el silenci crida fort
Quan la meva ment es calla
Era necessari veure't aprop quan la desídia crida fort perque he perdut la batalla
oh oh oh oh oh
oh oh oh oh oh
si m'aufegue seràs l'aigua que s'enfinsa dins de mi
si em disparen seràs el moment just abans de morir
seràs la llei més justa
l'eterna força
seràs la meva llar

Si em fan fora de les cases tu seràs el meu abric
Si em fan pressoner del món callar seràs la llibertat
Seràs l'exèrcit que farà
cremar la soletat
Seràs la meva llar

Si m'aufegue seràs l'aigua que s'enfinsa dins de mi
si em disparen seràs el moment just abans de morir
seràs la llei més justa
l'eterna força
seràs la meva llar
Si em fan fora de les cases tu seràs el meu abric
Si em fan pressoner del món callar seràs la llibertat
Seràs l'exèrcit que farà cremar la soletat
Seràs la meva llar

Observacions: Lletra obtesa de la pàgina www.viasona.cat
Track Name: EL DILUVI - No hi ha ningú que balle com tu
No hi ha ningú que balle com tu,
sense temor al vent;
no hi ha ningú que balle com tu,
alegre i combatent.

Per tu i per mi ja no queden records,
i, del teu i del meu, farem un sol cos
Per tu i per mi ja no queden cançons,
visc borratxa d’amor...

I amb un glop de boira i sorra de records,
res no se’n va quan estem sols;
Quan estem sols, dibuixem espirals,
trobem els tresors, evitem els decors.

Parle de tu i de mi,
parle del nostre amor.

Per tu i per mi ja no queden tresors,
i ens quedem nus al ras i ens fonem amb l’abraç;
Per tu i per mi, si te’n vas, em dessagne,
i em quede tan buit, que et tornaré a buscar.

I amb un glop de boira i sorra de records,
res no se’n va quan estem sols;
Quan estem sols, dibuixem espirals,
trobem els tresors, evitem els decors.

Parle de tu i de mi,
parle del nostre amor.

No hi ha ningú que balle com tu,
sense temor al vent;
no hi ha ningú que balle com tu,
alegre i combatent.

No hi ha ningú que balle com tu,
sense temor al vent;
no hi ha ningú que balle com tu,
alegre i combatent.

I amb un glop de boira i sorra de records,
res no se’n va quan estem sols;
Quan estem sols, dibuixem espirals,
trobem els tresors, evitem els decors.

Parle de tu i de mi,
parle del nostre amor.

Observacions: lletra obtesa de la pàgina https://eldiluvi.bandcamp.com/track/no-hi-ha-ning-que-balle-com-tu-amb-pau-barber
Track Name: XAVI SARRIÀ - Renaixem
Renaixem
de les llums de l'albada
el sol que ens guia cada dia
l'instint de les feres ferotges
el vol dels ocells
les onades braves

Renaixem
de creure en nosaltres
de les arrels que sostenen els arbres
la llegenda d'una resistència
que mai entendran

Renaixem
de l'antiga saviesa
de les mans que treballen la sembra

Renaixem
del teu càlid somriure
de l'audàcia de sentir-nos lliures

Fills de l'aigua, la terra i el foc
renaixem amb tu
i amb tu vencerem
Renaixem
de les vesprades roges
als carrers de la nostra infantesa
l'alegria humil a les cares
l'emoció cantada
amb la veu trencada

Renaixem
de les gestes del poble
celebrades amb plors i abraçades
la bellesa de viure la vida
sense claudicar

Renaixem
de totes les ferides
escrites a les pells mestisses

Renaixem
de la perseverança
de lluitar amb l'antiga esperança

Fills de l'aigua, la terra i el foc
renaixem amb tu
i amb tu vencerem
Renaixem
del cel cobert d'estreles
la lluna grisa entre les branques
el vent que agita les pors
la crida salvatge
la remor del bosc

Renaixem
dels nostres orígens
les paraules que mantenim vives
els versos que expliquen
la història d'un antic llegat

Renaixem
de les guerres que es lliuren
a les valls fosques de les nostres vides

Renaixem
de totes les derrotes
si hem caigut ens alçarem mil voltes

Fills de l'aigua, la terra i el foc
renaixem amb tu
i amb tu vencerem

Observacions: lletra obtesa de la pàgina www.viasona.cat
Track Name: CANDELA ROOTS - El meu estil
It’s my style / I’ve been making decisions since long time ago / Defending my position / It’s my life / I don’t want to think that living is so hard / Just choosing my direction.
Sentir que no tinc cap pressa / Deixar de banda la tristessa / Gaudir d’aquest bell viatge és el que vull / No importa sol o tempesta / ja tinc la maleta feta / La meu pell curtida és tot el que vull dur.
És el meu estil i així vull caminar / És el meu estil i així vull continuar.
No agafaré cap drecera / Em mantindré ben desperta / Caminaré tranquil·la / millor si és amb tu...
És el meu estil i així vull caminar / És el meu estil i així vull continuar.

Observacions: lletra obtesa de la pàgina https://mesdemil.bandcamp.com/track/candela-roots-el-meu-estil
Track Name: TARDOR - La llum incondicional
Tu eres la llum incondicional.
Jo sóc la nau que va seguint el far.
Eres com la melodia que no puc parar de cantar.
Eres una simfonia, un dia assolellat.

Tu eres la llum incondicional.
Jo sóc un jove molt afortunat.
Eres com la melodia que no puc parar de cantar.
Eres una simfonia, la raó més essencial.

Eres tan bonica.
Només amb el teu caminar alegres el meu dia.
No et puc parar de mirar,
m'aborrones la vida.
M'aborrones la vida.

Pot semblar mentida,
si et dic que em podria quedar aixina de per vida.
Creuràs que estic exagerant
però no et mentiria.
Mai et mentiria.

Tu eres la llum incondicional.
Jo sóc la nau que va seguint el far.
Eres com la melodia que no puc parar de cantar.
Eres una simfonia, la raó més essencial.

Però és que estàs tan bonica
mentre cantes eixa cançó que et va marcar un dia.
T'eleves sobre els nostres caps
i et menges la vida.

Et menges la vida.
I entenc de seguida
que jo no puc participar perquè ho trencaria.
Només en certes ocasions
la sort ens premia.
I ara em premia.

Tu eres la llum incondicional.
Jo sóc un jove molt afortunat.
Eres com la melodia que no puc parar de cantar.

Eres una simfonia.
I em sent tan gran quan camine al teu costat,
som invencibles, gegants,
som pura electricitat.
Eres com l'harmonia més dolça que mai no s'havia inventat.
Eres la sort que un dia,
sense avís, em va colpejar.
Eres un desig complit,
la cara amable de l'atzar.
Eres una melodia,
eres la llum incondicional.

Observacions: lletra obtesa de la pàgina www.viasona.cat
Track Name: JÚLIA - Cap parat
Tens molta raó quan sempre em dius que mai t'escolte
i és que el cap el tinc parat en els records que no suporte
Tens molta raó quan sempre em dius que mai t'escolte
i és que el cap el tinc parat en els records que no suporte

No és fàcil moure sistemes nerviosos
si està tot per l'aire
No és fàcil deixar-se en 'standbye' la tensió
si està tot per l'aire

Tens molta raó quan sempre em dius que mai t'escolte
i és que tinc el cap parat en els records que no suporte
tens molta raó quan sempre em dius que endevine
i és que el cap el tinc parat solucionant tots els enigmes



No és fàcil moure sistemes nerviosos
si està tot per l'aire
No és fàcil deixar-se en 'standbye' la tensió
si està tot per l'aire

Tu que arrugues secrets transparents
et compre tots els que tens
Missatges estètics
guardats sense límits al meu cap parat

Observacions: lletra obtesa de la pàgina https://malatestarecords.bandcamp.com/track/cap-parat
Track Name: KING KONG BOY - Visions del foc
Has sentit la pluja al coll
amagant-te entre els balcons,
una gota cau al cor
amagat sota els pulmons.

Prens un glop d'un bon café,
fots un mos a un plat picant,
bicicleta i tarongers
quan al vespre bufa el vent.

Tronen les campanes en el poble
volen les ofertes del mercat

Hi ha qui necessita poc (un llibre, una foto, la llum de migdia)
Hi ha qui vol recórrer món (dormir al mig d'una vall tranquil·la)
Hi ha qui balla i mai es cansa (un swing, un reggae, una sardana)

Carretera amb un amic
confessant-vos els pecats,
en el cotxe van sonant
cançons dels Beatles i Lou Reed.

Podria ser tan senzill
com mirar-lo als ulls i dir
que tens ganes de passar
junt a ell tota la nit.

Suaument entre cuixes fines
suaument t’estimula derretir-te

Hi ha qui necessita poc (un llibre, una foto, la llum de migdia)
Hi ha qui vol recórrer món (dormir al mig d'una vall tranquil·la)
Hi ha qui balla i mai es cansa (un swing, un reggae, una sardana)

Observacions: lletra obtesa de la pàgina https://kingkongboy.bandcamp.com/track/visions-del-foc
Track Name: PUPIL·LES - Estima't (amb Tremenda Jauria)
M'ha mirat als ulls, hui la veig diferent,
ha decidit voler-se i ha agafat les regnes.
M'ha mirat als ulls, hui la veig diferent,
ha fet fora els dimonis, hui s'aprecia encara més.

Para atenció, fixa't, mira-la,
el seu renaixement comença a caminar.
El cap ben alt i xafa fort,
rebossa força vol menjar-se el món.
Sap de sobres que se'n sortirà,
que ha de donar-se una oportunitat.
Tota la vida es tindrà a ella mateixa,
ha arribat l'hora que ho assumesca.
Així doncs, s'empodera, s'aixeca,
escriu quan fa nosa i no desespera.
Malgrat els moments de baixó,
per fi somriu lliure a l'habitació.
Pensa fer-ho gran i ja està preparada,
ha vingut amb força i una mica accelerada.
Li brillen els ulls pensant en la victòria.
Tots els moments li saben a glòria!

ESTIMA'T, AIXECA'T I SOMRIU AL MÓN
ESTIMA'T, HUI COMENÇA UN DIA NOU
ESTIMA'T, ENTERRAREM TOTS ELS MALSONS
ESTIMA'T, ESTIMA'T, ESTIMA'T.

Farta d'escoltar els sermonets de sempre,
que si se maquilla que si tiene pretendientes.
Pretendientas, palabra necia oído sordo,
fardo, te jodo y estás comiendo lodo.
Femme fatal desprenent fatalisme,
cisme en l'abisme, ja tens un aforisme.
Un cataclisme a cada pas que done,
en els pitjors moments als llibres m'abandone.
M'has pillat llegint a deshora,
en la nocturnitat que cerca, es qüestiona.
Inspiració ve quan vol ella és l'ama,
reina i senyora que em porta la calma.
Jo m'aprecie, m'estime, creativitat em diu que no em subestime,
que em mime, que em cuide,
que està quedant sublime.
El metrònom marca el tempo, seguim vives!

ESTIMA'T, AIXECA'T I SOMRIU AL MÓN
ESTIMA'T, HUI COMENÇA UN DIA NOU
ESTIMA'T, ENTERRAREM TOTS ELS MALSONS
ESTIMA'T, ESTIMA'T, ESTIMA'T.

En peores plazas hemos toreado,
hecha de golpes, porrazos, pareados.
Això que no et mata diuen que et fa més forta,
a la vida sobrevisc que és el que em recomforta.

Observacions: lletra obtesa de www.viasona.cat
Track Name: NUC - Pensant en tu
He pensat en buscar
I dins meu ja no trobe
Ja no sé cap on vaig
I no entenc tantes coses.

No sé, amb el temps que diràs
Es difícil mirar-te
Ara el cor em fa mal
Sentiments que s'apaguen.

Pensant, pensant en tu, pensant en tu
Pensant, pensant en tu, pensant en tu.

Tants moments vam estar
Ja no puc ni parlar-te
Oblidar que em fa mal
Tan sols vull abraçar-te.

No se, si aquest foc s'ha apagat
O si queden les brases
Aquest joc s'ha acabat
Sense mai acabar-se.

Pensant, pensant en tu, pensant en tu
Pensant, pensant en tu, pensant en tu
Voldria oblidar-te
Voldria estimar-te
Voldria oblidar-te
Voldria besar-te cada matí

Observacions: lletra obtesa de la pàgina www.viasona.cat
Track Name: URBÀLIA RURANA - Marineries
Ai, perla castellonera!
Tens els meus ulls admirats.
Cada volta que et mire,
estic més enamorat.

Solquen el cel les falzies,
corren pel mar els cassons.
Cantant les Marineries,
fuig la pena del meu cor.

Lletra obtesa de la página https://mesdemil.bandcamp.com/track/urb-lia-rurana-marineries
Track Name: GENT DEL DESERT - Toni Pep
Toni Pep tingué un ofici, qui sap si el que ell va voler; va heretar-lo de son pare, Joan Batiste el Cadirer. En un barri dels afores tenia un petit taller. Si la feina escassejava la buscava pel carrer. “Eh, senyor, vol que li falque bé l’aparador? Eh, senyora, vol que li embogue l’engronsadora?”. Anys més tard el contractaren: segon oficial fuster d’una fàbrica molt bona, Muebles Javier Moliner. Quan a la Fira del Moble el portava algun quefer, Toni Pep s’hi admirava del que un comercial deu saber. “Oui, monsieur, ce bureau est merveilleux. Oh yes, lady, it’s exactly the bedroom of Heidi”. En els anys dits “de la crisi”, els gendres de don Javier liquidaren el negoci; un ERO d’eixos van fer. A Toni Pep prejubilaren. Per aquells dies va ser que al barri obrí un bricomarket; allò semblava un vesper. “Atención, señor Andrés, acuda a Caja 3. Oh, senyora, s’ha deixat oberta la caixa de Pandora...”

Lletra obtesa de la pàgina https://gentdeldesert.bandcamp.com/track/toni-pep-2
Track Name: SOLK - Herència
Tu em vas dir que et creguera
però jo mai no et vaig creure,
aleshores per què vens
que ara et pague el compte.
Tot allò que teníem
es va guanyar amb suor i sang
i ara vénen i ens ho furten
amb l'excusa dels mercats.

Els fills dels meus fills
no han de pagar aquesta malesa,
que la pague qui va fer
l'espoli d'aquesta terra.

Van voler fer del present
un llastre del futur.
Però yenim mans per bastir-lo,
de vegades tenim punys.

Els fills dels meus fills
no han de pagar aquesta malesa,
que la pague qui va fer
l'espoli d'aquesta terra.

Observacions: lletra obtesa de la pàgina https://mesdemil.bandcamp.com/track/solk-her-ncia
Track Name: MIREIA VIVES I BORJA PENALBA - Imagine
Imaginava el nostre exili
als vells racons sense secrets,
on les paraules plenaven les parets
i els gemecs teixien llençols.

Imaginava els nostres banys,
remullats a les termes d’algun temple,
quan els déus brindaven per nosaltres
i un estel era el nostre bressol.

Res del que ens passa no és casual.
Tan sols t’he imaginat.
Res del que som no és banal.
Tan sols t’he inventat.

Imaginava els nostres sols,
a les platges perdudes del teu ventre,
quan avançàvem sense mirar enrere
i les vesprades morien de son.

Imaginava els nostres dies,
als volcans de les terres negres,
on el vent respirava per nosaltres
i caminàvem sobre l’horitzó.

Res del que ens passa no és casual.
Tan sols t’he imaginat.
Res del que som no és banal.
Tan sols t’he inventat.

Imaginava les nostres fúries,
als camps de les causes perdudes,
on les victòries eren vanitoses
i l’amor era el nostre gran error!

Imaginava els nostres cels,
als forats d’una còpula en runes,
on rèiem de relacions eternes
i eternament ens rèiem de la mort.

Res del que ens passa no és casual.
Tan sols t’he imaginat.
Res del que som no és banal.
Tan sols t’he inventat.

Observacions: lletra obtesa de la pàgina https://mesdemil.bandcamp.com/track/mireia-vives-i-borja-penalba-imagine

If you like escolavalenciana, you may also like: