El disc de la Música en Valencià Vol. XIII

by escolavalenciana

/
  • Streaming + Download

    Includes high-quality download in MP3, FLAC and more. Paying supporters also get unlimited streaming via the free Bandcamp app.
    Purchasable with gift card

      name your price

     

1.
Tanca els ulls i pensa en els teus dits com van tocar el cel, però la vida ens diu que res és per a sempre. Jo tanque els ulls i pense en tu i en mi ja no em queden records que puguen dir-me el que hem d'oblidar. Jo vaig pensar en tot el que vam fer mal i tampoc hi ha per a tant però tot es crema prop del teu cor. Jo sé que ja no et trobe a faltar ja vaig cicatritzant la vida vola per als viatjants. Tanque els ulls i pense en els meus dits com van tocar l'infern, però la vida ens diu que res és per a sempre. Jo tanque els ulls mai pense en tu i en mi ja no em queden records que puguen dir-me el que hem oblidat el que hem oblidat el que hem oblidat.
2.
Mira com rebenta l'auela a aplaudir quan veu passar borratxo al seu fill desfilant amb dos guàrdia civils i un municipal, l'alcalde representant. Mira l'animal com camina cara avall, maltractat, clar reflex d'un estat estancat amb l'església hem topat anti party en prime time. Festa que apesta com la pasta que alimenta missa i processó, reggaetonto, retreta. Mira com desfila l'agonia bajo palio, puja el morenet i mor l'agost. Festes sexistes, privades, imposades, capitalistes, feixistes, castellanes. Festa de "toro" y orquesta, festa que no ens representa. I en la plaça de dalt res havia canviat. Hem heretat la historieta podrida d'un temps passat. I en la plaça de dalt res havia canviat. Hem heretat la historieta podrida d'un temps passat. Hui la liem, nosaltres desfilem, la barca recuperem. Hui tornem a celebrar a contracorrent. Ahí va la bona, la banda sona, filada mixta, muixeranga que esborrona. Davant la moma capitejant, portem cabet i una esquadra de gegants. La barca és nostra, ningú l'enfonsa. Portem el foc de la foguera i la veta per al ball. Escolta, els dimonis hem tornat, anti party-time time. Festa que apesta com la pasta que alimenta. Reina, tradició, pasdoble, peineta, la neteta acosada en la verbena, massa maxito fanfarró, poca condemna. Festes sexistes, privades, imposades, capitalistes, feixistes, castellanes. Festa de "toro" y orquesta, festa que no ens representa. Però a la plaça de baix, tot estava canviant, ens repartíem la festa, un tresor per recuperar. Ací, a la plaça de baix, ara tot ha canviat. Defensarem esta festa, el tresor que hem recuperat. Hui la liem, nosaltres desfilem, la barca recuperem. Hui tornem a celebrar a contracorrent.
3.
Ho era tot i no era res Quina forma de passar el temps Era vida i era mort també Era l'aigua i el desert. Era el rellotge i era el temps L'avinguda i el semàfor també Era fam i era set i per desgràcia el meu salvatge i únic aliment. Era el mal i era el bé era la cua i també el bec la mentira, veritat o què? ho era tot i no era res. Veus, que no veus, que no veus, que no respire, veus, que no veus, que no veus, que no respire, veus...
4.
5.
Dis-me el teu secret, saps que no el compartiré amb ningú. Conta'm qui et fa mal, qui ha sembrat tristesa en els teus ulls. Allibera't, trau les ales, acomiada't de la pena, que la felicitat no depèn de ningú, només de tu. Perquè tu eres màgia, tens la resposta, com un crit de victòria en la nit. Les teues cicatrius et donen la força, com un cicló que brota des de dins. Tu eres màgia necessària, la revolució. No creus en milacres ni en segones oportunitats, ara saps que acostumar-te al problema no és la solució. Allibera't, trau les ales, acomiada't de la pena, que la felicitat no depèn de ningú, només de tu. Perquè tu eres màgia, tens la resposta, com un crit de victòria en la nit. Les teues cicatrius et donen la força, com un cicló que brota des de dins. Tu eres màgia necessària, la revolució.
6.
7.
Gira la mirada espantada caminant, té por a la nit, carrers mal il·luminats. Escolta xiular dèbil, cada colp més prop apreta el pas de pressa com si anares a galop. Des d'un cotxe al semàfor la conviden a pujar. Són dos homes somrient-li, dient-li obscenitats. Ella baixa el cap: "a casa vull arribar, respondria el que pense però la nit em fa fredat". Al dia següent continua el seu malson, des d'un bar la criden: "Mamita que bombón! Eres un bellezón, vas siempre sola? Quieres tomar algo conmigo a deshora?" Rebufa i s'angoixa, torna a baixar el cap, apreta fort els punys, tan fort que es fa un arrap. Anava a treballar, no ha pogut evitar canviar-se de vorera i enfadar-se per creuar. Colps de puny, fugir de la gàbia colps de puny, per vèncer la infàmia colps de puny, que calmen la ràbia colps de puny, colps de puny Silenci! No vull cap opinió, si em maquille és perquè vull no per les vostres ovacions. La meua vestimenta no justifica l'agressió, si crides quan jo passe és violència i opressió. El meu cos la meua pàtria i la defensaré, qualsevol intrusió la respondré amb ungles i dents. Cansada de mirar cap altre lloc, estic tan enrabiada que no puc fer oïds sords. Cap a casa no vull ser valenta, vull ser lliure, vull escriure que tinc motius per viure. I a l'assetjador el farem fora, ja està bé! No tindreu cap poder sobre mi, mai més! Ni hui, ni ahir, ni mai, em plante, et faré front. Ni hui, ni ahir, ni mai, he fet fora la por. Sóc jo la que em done dignitat. Jo sóc la que m'estime de veritat. Colps de puny, fugir de la gàbia colps de puny, per vèncer la infàmia colps de puny, que calmen la ràbia colps de puny, colps de puny Farta de què em criden, farta d'aguantar. El carrer és meu i reclame el meu espai. Vull caminar tranquil·la i segura pel veïnat. El meu cos no és públic, jo sóc l'ama i és privat. El cap alt quan jo camine amb pas ferm i decidit. Ja mai més m'angoixareu, estic farta de patir. L'alcohol no és cap excusa si m'estàs intimidant, colps de puny per fer-te fora, hui fem nostra la ciutat. Colps de puny, fugir de la gàbia colps de puny, per vèncer la infàmia colps de puny, que calmen la ràbia colps de puny, colps de puny
8.
La nit cremant, si véns amb mi, hui serem fusta. (Hui serem, hui serem, hui serem...) La nit cremant, si véns amb mi, hui serem fusta. Oh oh oh!... El macarra de la barra ací està, si vens de festa. Tota la nit en peu, demà ja farem "siesta". Bé està, estem en la cresta. Les clave per l'escuadra com Andrés Iniesta. Ens pegarem foc ací, FUSTA! s'acabarem hui la nit, FESTA!, serem la FUSTA!, en esta FESTA!, el combustible en esta orquestra. Guess what? Ie va, és veritat. Encara que es llance a perdre el litro sempre ix més barat i ie va, ja està bé. Ja no tinc gots de Nocilla, són tots de festivalets. La nit cremant, si véns amb mi, hui serem fusta. (Oh oh oh!, oh oh oh!) La nit cremant, si véns amb mi, hui serem fusta. Oh oh oh!... La nit cremant-seeeeeeeee!Oh oh oh!... Hui serem fusta, hui serem fusta, hui serem, hui serem, hui serem, hui serem... No problem, no pain, no drama. No s'ha vist res així des de Muro flama! Hey yo! (ha-ha) La cançoneta comercial que volíeu, (xiki-xiki) primo "follow the lider". Maikel porta tu el gel, FUSTA! Sam hui toquem el cel, FESTA! Quant més grans siguen de més alt cauràn yeah! FUSTA! FESTA! bombo! clap! Ie va, és veritat. Encara que es llance a perdre el litro sempre ix més barat i ie va, ja està bé. Ja no tinc gots de Nocilla, són tots de festivalets. FUSTA-FESTA!! La nit cremant, si véns amb mi, hui serem fusta. (Oh oh oh!, oh oh oh!) La nit cremant, si véns amb mi, hui serem fusta.
9.
Camina sense por, que res et pare Kathrine Switzer dóna-li color, treu a este món de la foscor les barreres han de caure com fulles a la tardor, si et colpegen tu la tornes amb més força, Holly Holm no hi ha por, com Virginia Woolf, és necessari expressar-se lliure, plantar cara a l'adversari, consciència i passió, Dolores Ibarruri sembrant una llavor en cada escola, en cada barri. Dóna-li color com el sol dóna a la pell que ningú et diga com has de fer-ho Roxane Gay esborra la línia que traçaren amb la llei i dibuixa un nou paisatge on no decidisca ell, crema el sostre de cristall, pólvora i benzina, de Maria Mercé Marçal, al pinzell de Frida, necessària com la sal i dura com el diamant el cisell, la ploma, el llapis que mai podran silenciar. Dóna-li color, dona dóna-li color sense tu el futur obscur, com si ja no eixira el sol. Dóna-li color, dona dóna-li color. Si veus tot fosc com el final de l'obra de Goya, si no reps el color que de l'ànima brolla ells diuen que és negre i sé que és roig el clavell, ho esculpisc, que em tanquen per boja com Camille Claudel es creuen els millors, Hatori Hanzo en la katana, sentada al sofà els guanye, jugue amb Asuka Kazama no oblides que de tu eres tu l'ama i fes fora la por amb el color com Yayoi Kusama. Pintant-ho tot de Rosa Parks i Rosa Luxemburg i vull que els noms que plasme en este full, no queden en paraules buides, fer un mural al cel per totes les ferides i pintar tot el món amb l'experiència d'estes vides. Dóna-li color a este planeta gris i dispara'ls amb consciència com Angela Davis no passes ni una ja està bé de resistir que res et frene els somnis que vulgues aconseguir. Dóna-li color, dona dóna-li color sense tu el futur obscur, com si ja no eixira el sol. Dóna-li color, dona dóna-li color. Estic amb Frida, passant calor, donant un calo, una artèria m'uneix al meu alter ego espines al meu cos, sent el dolor com Frida Kahlo, notes es tornen colors són el retrat de com em veig jo, més val estar 'sin money' que oprimida com va estar Nina Simone, chingones. negra, dona i lluitadora, un martiri amb l'home tres voltes rebel no vull que plores. Dóna-li color, dona dóna-li color sense tu el futur obscur, com si ja no eixira el sol. Dóna-li color, dona dóna-li color.
10.
11.
12.
T’imagine a tu creuant fronteres T’imagine canviant el món En són moltes les maneres i totes em fan goig T’imagine recollint cireres T’imagine mossegant el roig En són moltes les maneres i totes em fan goig M’imagine a mi i a tu En un somni que he tingut Jo portava en braços el teu cos lleuger i nu Jo parle de tu quan cante versos Jo parle de tu quan ix el sol Són mots lliures i diversos I tots ells em fan goig Jo parle amb tu i no hi arribem mai Jo parle de tu i em torne boig És en les corbes dels teus espais El lloc on trobe goig M’imagine a mi i a tu En un somni que he tingut Jo portava en braços el teu cos lleuger i nu
13.
14.
"Els dies farcits de sol semblen ales del ponent. La terra s’arranca endins espigues de pell daurada: van alçant-se, beuen l’aire que els va retallant als llavis la veu antiga dels càntics que abaixen del firmament. És la llum la criatura que juga entre el cel i el vent? A callar, que vénen braços que sospiren, són l’arrel de l’entranya de la terra que en cridar-los va dient: “talleu la meua tendresa ara que encara mantinc el ventre ple de saó, talleu-me-la perquè sé que se m’asseca la vida si no cau l’aigua del cel". Ara torne de segar i ja estan fetes les garbes. Jo voldria descansar però encara em queda el batre. Ja vinc de segar el blat, en la mà duc la corbella. Jo voldria descansar, però he de portar-lo a l’era. El sol m’ha cremat les galtes. Quant que m’ha tocat suar! Treballant de sol a sol per a menjar-me este pa.
15.
A tu deman que lo cor m'enfortesques, sí que·l voler ab ta voluntat lligue, e puis que sé que lo món no·m profita, dóna'm esforç que del tot l'abandone; e lo delit que·l bon hom de tu gusta fes-me'n sentir una poca centilla, perquè ma carn, qui m'està molt rebel·le, haja afalac, que del tot no·m contraste. Ajuda'm, Déu!, que sens tu no·m puc moure, per què·l cos és més que paralític. Tant són en mi envellits los mals hàbits, que la virtut al gustar m'és amarga. Oh Déu, mercé! Revolta'm ma natura que mala és per la mia gran colpa. E si per mort jo puc rembre ma falta, esta serà ma dolça penitença. Jo tem a tu més que no·t só amable, e davant tu confés la colpa aquesta. Torbada és la mia esperança, e dintre mi sent terrible baralla: jo veig a tu just e misericorde, veig ton voler qui sens mèrits gracia; dónes e tols de grat lo do, sens mèrits. ¿Qual és tan just, quant més jo, que no tema? Si Job lo just por de Déu l'opremia, ¿què faré jo que dins les colpes nade? Com pens d'infern, que temps no s'hi esmenta, lla és mostrat tot quant sentiments temen. L'arma, qui és contemplar Déu eleta, en contra aquell, blasfemant, se rebel·la: no és en hom de tan gran mal estima. Doncs, ¿com està qui vers tal part camina?
16.
Quan sent cantar la xitxarra, ai mare, quina calor! Si estic a la sombra sue, què serà en el ple de sol? Xicoteta i “reoneta” com un granet de civada, lo que tens de xicoteta ho tindràs de ressalada. La despedida vos done per damunt de les terrasses, amb el palustre en la mà tapant un forat de rates.
17.
Vas arrastrant-me del braç i em traus de cada bar copes que no sé qui ha pagat. Passes com l'huracà: despentinant amants, deixant-los atrapats a la nòria en el punt més alt. Ens fiquem d'amagat a qualsevol portal, a rebolcons entre besos i arraps, i rius imaginant el gest dels vigilants quan fem servir com a kiss-cam càmeres de seguretat. Fas l'ullet dissimulant i és com la bat-senyal: un sap que la guerra ha esclatat. Ens fiquem d'amagat a qualsevol portal, a rebolcons entre besos i arraps, i rius imaginant el gest dels vigilants quan fem servir com a kiss-cam càmeres de seguretat. Diuen que hi ha un xic que ensenyava a besar a les xiquetes. Que totes l'espiaven abocades al pati dels majors. Pel qual feien cua i assajaven besos... Eixe mai no he sigut jo. Després del Mutxamel vindrà el Benimagrell, em dius mirant-me perillosament. I que jo amb ningú més faré millor duet, que som dolçaina i dolçainer. Que som cassalla i dolçainer. Diuen que hi ha un xic que ensenyava a besar a les xiquetes. Diuen que hi ha un xic que ensenyava a besar a les xiquetes. Diuen que hi ha un xic que ensenyava a besar a les xiquetes. Diuen que hi ha un xic que ensenyava a besar a les xiquetes.
18.
Ella tenia una rosa, una rosa de paper, d’un paper vell de diari, d’un diari groc del temps. I ella tenia una rosa, una rosa de paper. Va morir qualsevol dia i l’enterraren després. Però al carrer on vivia, però en el poble on visqué, les mans de la gent passaven una rosa de paper. Fins que un dia d’aquells dies va manar l’ajuntament que fos cremada la rosa, perquè allò ja estava bé. Varen regirar les cases: la rosa no aparegué. Va haver-hi interrogatoris; ningú no en sabia res. Però com una consigna, circula secretament de mà en mà, per tot el poble, una rosa de paper. Ella tenia una rosa, una rosa de paper, d’un paper vell de diari, d’un diari groc del temps. (poema de Vicent Andrés Estellés)
19.
20.
Com un feix de llum primaveral evocat en un dia d'hivern. Com el mos en desig impregnat que al prendre la pruna fa regalimar. Com el braç que al costat remarà sigui bona o roïna la mar, així has passejat aquesta ment teixint històries que saben a mel. I és què veig que apareixes i desapareixes en el moment oportú. Que entre riures i més somriures m'aclame a tu. Que em distreus en jocs de taula i sotataula, però sento dir-te què no ets tu el que veien els meus ulls. Avui t'he pensat, avui t'he inventat, me n'he adonat que ets sols un ideal, que el batec de les mans que em tocaven no em podien portar ni els estius ni els hiverns. Avui t'he pensat, avui t'he inventat, me n'he adonat que ets sols un ideal, que els teus llavis no em conten històries dels teus somnis d'amor i fracàs. Ets un somni somiat que camina per un dia que ja està encetat. Ets el dia que just s'il·lumina després d'una nit llarga de maig. Ets el cant que una nit amb guitarra desafia el temps i el seu pas. Així has passejat aquesta ment, teixint històries que saben a mel. I és que veig... Avui t'he pensat... I ets un somni en un dia que ja està encetat... I ets el dia després d'una nit llarga de maig... I ets el cant desafiant tot el temps i el seu pas....
21.
La mort de Manolete en els fulls del diari, mentre a Benimaclet jo t'estava esperant. O les execucions en un pati de Nuremberg, mentre et veia passar pel carrer de les Barques. Un amor en un temps, quin temps, oh quin amor! Un amor inserit per a sempre en la història. El "Monestir de Santa Clara" creixia en l'aire. El Tyris ple de gent, la pudor de la gent. Les parelles eixien, duien les galtes roges. Les mares no sabien què fer per a sopar. Els pares escoltaven ràdios estrangeres. I tots pensaven que era cosa de quatre dies. O de quatre setmanes a més posar, qui sap. Els fills feien l'amor en el buc de l'escala. El pare raonava amb la mare a la cuina. Envellia la mare sobre els perols absurds, blanquejaven les grenyes damunt l'os del seu front. Cosa de quatre dies o de quatre setmanes. I passaven els dies, les setmanes, els anys. I la marxa de Mao pel continent de Xina. Després vingué Corea. Després vingué el Vietnam. El pare es va morir, es va morir la mare. La filla es va casar anys després amb un altre. Algunes voltes troba aquell primer amant. Cosa de quatre dies o de quatre setmanes. Com si entre ells no hi hagués hagut la intimitat en el buc de l'escala, raonen dels seus fills. "El meu va a l'Institut". "La meua té pallola". Han guanyat una trista, bruta civilitat. Dempeus en el carrer, raonen quan es troben. I cadascú segueix després el seu camí. Oh l'amor inserit, quina cosa, en la història! (poema de Vicent Andrés Estellés)

credits

released March 21, 2019

Compilat per Voro Golfe. Masteritzat per Carlos Cabello. Disseny gràfic i logotip de la Gira de Cèsar Amiguet.

license

Some rights reserved. Please refer to individual track pages for license info.

tags

about

escolavalenciana Valencia, Spain

Escola Valenciana, per afavorir la difusió de la música de tots els estils que es fa al País Valencià ha publicat 15 discos que són una mostra representativa del que es cou a l’escena musical valenciana.
Aquest material compta amb la col·laboració de les universitats públiques valencianes i del COM. En els darrers anys també s’ha comptat amb la col·laboració de la Generalitat Valenciana.
... more

contact / help

Contact escolavalenciana

Streaming and
Download help

Report this album or account

If you like escolavalenciana, you may also like: