1. |
JOE PASK - Pròleg
03:10
|
|
||
|
Tanca els ulls i pensa en els teus dits
com van tocar el cel,
però la vida ens diu que res és per a sempre.
Jo tanque els ulls i pense en tu i en mi
ja no em queden records
que puguen dir-me el que hem d'oblidar.
Jo vaig pensar en tot el que vam fer mal
i tampoc hi ha per a tant
però tot es crema prop del teu cor.
Jo sé que ja no et trobe a faltar
ja vaig cicatritzant
la vida vola per als viatjants.
Tanque els ulls i pense en els meus dits
com van tocar l'infern,
però la vida ens diu que res és per a sempre.
Jo tanque els ulls mai pense en tu i en mi
ja no em queden records
que puguen dir-me el que hem oblidat
el que hem oblidat
el que hem oblidat.
|
||||
2. |
AUXILI - Hui la liem
03:46
|
|
||
|
Mira com rebenta l'auela a aplaudir
quan veu passar borratxo al seu fill desfilant
amb dos guàrdia civils i un municipal,
l'alcalde representant.
Mira l'animal com camina cara avall, maltractat,
clar reflex d'un estat estancat
amb l'església hem topat
anti party en prime time.
Festa que apesta com la pasta que alimenta
missa i processó, reggaetonto, retreta.
Mira com desfila l'agonia bajo palio,
puja el morenet i mor l'agost.
Festes sexistes, privades, imposades,
capitalistes, feixistes, castellanes.
Festa de "toro" y orquesta,
festa que no ens representa.
I en la plaça de dalt res havia canviat.
Hem heretat la historieta podrida d'un temps passat.
I en la plaça de dalt res havia canviat.
Hem heretat la historieta podrida d'un temps passat.
Hui la liem,
nosaltres desfilem,
la barca recuperem.
Hui tornem a celebrar a contracorrent.
Ahí va la bona, la banda sona,
filada mixta, muixeranga que esborrona.
Davant la moma capitejant,
portem cabet i una esquadra de gegants.
La barca és nostra, ningú l'enfonsa.
Portem el foc de la foguera
i la veta per al ball. Escolta,
els dimonis hem tornat, anti party-time time.
Festa que apesta com la pasta que alimenta.
Reina, tradició, pasdoble, peineta,
la neteta acosada en la verbena,
massa maxito fanfarró, poca condemna.
Festes sexistes, privades, imposades,
capitalistes, feixistes, castellanes.
Festa de "toro" y orquesta,
festa que no ens representa.
Però a la plaça de baix, tot estava canviant,
ens repartíem la festa, un tresor per recuperar.
Ací, a la plaça de baix, ara tot ha canviat.
Defensarem esta festa, el tresor que hem recuperat.
Hui la liem,
nosaltres desfilem,
la barca recuperem.
Hui tornem a celebrar a contracorrent.
|
||||
3. |
|
|||
|
Ho era tot i no era res
Quina forma de passar el temps
Era vida i era mort també
Era l'aigua i el desert.
Era el rellotge i era el temps
L'avinguda i el semàfor també
Era fam i era set i per desgràcia
el meu salvatge i únic aliment.
Era el mal i era el bé
era la cua i també el bec
la mentira, veritat o què?
ho era tot i no era res.
Veus, que no veus, que no veus, que no respire,
veus, que no veus, que no veus, que no respire, veus...
|
||||
4. |
||||
5. |
INÈRCIA - Màgia
04:11
|
|||
|
Dis-me el teu secret, saps que no el compartiré amb ningú.
Conta'm qui et fa mal, qui ha sembrat tristesa en els teus ulls.
Allibera't,
trau les ales,
acomiada't de la pena,
que la felicitat no depèn de ningú,
només de tu.
Perquè tu eres màgia, tens la resposta,
com un crit de victòria en la nit.
Les teues cicatrius et donen la força,
com un cicló que brota des de dins.
Tu eres màgia
necessària,
la revolució.
No creus en milacres ni en segones oportunitats,
ara saps que acostumar-te al problema no és la solució.
Allibera't,
trau les ales,
acomiada't de la pena,
que la felicitat no depèn de ningú,
només de tu.
Perquè tu eres màgia, tens la resposta,
com un crit de victòria en la nit.
Les teues cicatrius et donen la força,
com un cicló que brota des de dins.
Tu eres màgia
necessària,
la revolució.
|
||||
6. |
||||
7. |
||||
|
Gira la mirada espantada caminant,
té por a la nit, carrers mal il·luminats.
Escolta xiular dèbil, cada colp més prop
apreta el pas de pressa com si anares a galop.
Des d'un cotxe al semàfor la conviden a pujar.
Són dos homes somrient-li, dient-li obscenitats.
Ella baixa el cap: "a casa vull arribar,
respondria el que pense però la nit em fa fredat".
Al dia següent continua el seu malson,
des d'un bar la criden: "Mamita que bombón!
Eres un bellezón, vas siempre sola?
Quieres tomar algo conmigo a deshora?"
Rebufa i s'angoixa, torna a baixar el cap,
apreta fort els punys, tan fort que es fa un arrap.
Anava a treballar, no ha pogut evitar
canviar-se de vorera i enfadar-se per creuar.
Colps de puny, fugir de la gàbia
colps de puny, per vèncer la infàmia
colps de puny, que calmen la ràbia
colps de puny, colps de puny
Silenci! No vull cap opinió,
si em maquille és perquè vull no per les vostres ovacions.
La meua vestimenta no justifica l'agressió,
si crides quan jo passe és violència i opressió.
El meu cos la meua pàtria i la defensaré,
qualsevol intrusió la respondré amb ungles i dents.
Cansada de mirar cap altre lloc,
estic tan enrabiada que no puc fer oïds sords.
Cap a casa no vull ser valenta, vull ser lliure,
vull escriure que tinc motius per viure.
I a l'assetjador el farem fora, ja està bé!
No tindreu cap poder sobre mi, mai més!
Ni hui, ni ahir, ni mai, em plante, et faré front.
Ni hui, ni ahir, ni mai, he fet fora la por.
Sóc jo la que em done dignitat.
Jo sóc la que m'estime de veritat.
Colps de puny, fugir de la gàbia
colps de puny, per vèncer la infàmia
colps de puny, que calmen la ràbia
colps de puny, colps de puny
Farta de què em criden, farta d'aguantar.
El carrer és meu i reclame el meu espai.
Vull caminar tranquil·la i segura pel veïnat.
El meu cos no és públic, jo sóc l'ama i és privat.
El cap alt quan jo camine amb pas ferm i decidit.
Ja mai més m'angoixareu, estic farta de patir.
L'alcohol no és cap excusa si m'estàs intimidant,
colps de puny per fer-te fora, hui fem nostra la ciutat.
Colps de puny, fugir de la gàbia
colps de puny, per vèncer la infàmia
colps de puny, que calmen la ràbia
colps de puny, colps de puny
|
||||
8. |
CACTUS - Fusta
03:05
|
|||
|
La nit cremant, si véns amb mi,
hui serem fusta. (Hui serem, hui serem, hui serem...)
La nit cremant, si véns amb mi,
hui serem fusta.
Oh oh oh!...
El macarra de la barra ací està,
si vens de festa. Tota la nit en peu,
demà ja farem "siesta".
Bé està, estem en la cresta.
Les clave per l'escuadra com Andrés Iniesta.
Ens pegarem foc ací, FUSTA!
s'acabarem hui la nit, FESTA!,
serem la FUSTA!, en esta FESTA!,
el combustible en esta orquestra.
Guess what?
Ie va, és veritat.
Encara que es llance a perdre el litro sempre ix més barat i
ie va, ja està bé.
Ja no tinc gots de Nocilla, són tots de festivalets.
La nit cremant, si véns amb mi,
hui serem fusta. (Oh oh oh!, oh oh oh!)
La nit cremant, si véns amb mi,
hui serem fusta.
Oh oh oh!... La nit cremant-seeeeeeeee!Oh oh oh!...
Hui serem fusta, hui serem fusta, hui serem, hui serem, hui serem, hui serem...
No problem, no pain, no drama.
No s'ha vist res així des de Muro flama!
Hey yo! (ha-ha) La cançoneta comercial que volíeu,
(xiki-xiki) primo "follow the lider".
Maikel porta tu el gel, FUSTA!
Sam hui toquem el cel, FESTA!
Quant més grans siguen de més alt cauràn yeah!
FUSTA! FESTA! bombo! clap!
Ie va, és veritat.
Encara que es llance a perdre el litro sempre ix més barat i
ie va, ja està bé.
Ja no tinc gots de Nocilla, són tots de festivalets.
FUSTA-FESTA!!
La nit cremant, si véns amb mi,
hui serem fusta. (Oh oh oh!, oh oh oh!)
La nit cremant, si véns amb mi,
hui serem fusta.
|
||||
9. |
||||
|
Camina sense por, que res et pare Kathrine Switzer
dóna-li color, treu a este món de la foscor
les barreres han de caure com fulles a la tardor,
si et colpegen tu la tornes amb més força, Holly Holm
no hi ha por, com Virginia Woolf, és necessari
expressar-se lliure, plantar cara a l'adversari,
consciència i passió, Dolores Ibarruri
sembrant una llavor en cada escola, en cada barri.
Dóna-li color com el sol dóna a la pell
que ningú et diga com has de fer-ho Roxane Gay
esborra la línia que traçaren amb la llei
i dibuixa un nou paisatge on no decidisca ell,
crema el sostre de cristall, pólvora i benzina,
de Maria Mercé Marçal, al pinzell de Frida,
necessària com la sal i dura com el diamant
el cisell, la ploma, el llapis que mai podran silenciar.
Dóna-li color, dona dóna-li color
sense tu el futur obscur,
com si ja no eixira el sol.
Dóna-li color, dona dóna-li color.
Si veus tot fosc com el final de l'obra de Goya,
si no reps el color que de l'ànima brolla
ells diuen que és negre i sé que és roig el clavell,
ho esculpisc, que em tanquen per boja com Camille Claudel
es creuen els millors, Hatori Hanzo en la katana,
sentada al sofà els guanye, jugue amb Asuka Kazama
no oblides que de tu eres tu l'ama
i fes fora la por amb el color com Yayoi Kusama.
Pintant-ho tot de Rosa Parks i Rosa Luxemburg
i vull que els noms que plasme en este full, no queden en paraules buides,
fer un mural al cel per totes les ferides
i pintar tot el món amb l'experiència d'estes vides.
Dóna-li color a este planeta gris
i dispara'ls amb consciència com Angela Davis
no passes ni una ja està bé de resistir
que res et frene els somnis que vulgues aconseguir.
Dóna-li color, dona dóna-li color
sense tu el futur obscur,
com si ja no eixira el sol.
Dóna-li color, dona dóna-li color.
Estic amb Frida, passant calor, donant un calo,
una artèria m'uneix al meu alter ego
espines al meu cos, sent el dolor com Frida Kahlo,
notes es tornen colors són el retrat de com em veig jo,
més val estar 'sin money'
que oprimida com va estar Nina Simone, chingones.
negra, dona i lluitadora, un martiri amb l'home
tres voltes rebel no vull que plores.
Dóna-li color, dona dóna-li color
sense tu el futur obscur,
com si ja no eixira el sol.
Dóna-li color, dona dóna-li color.
|
||||
10. |
||||
11. |
BERTOMEU - Júlia
02:49
|
|
||
12. |
ÒSCAR BRIZ - T’imagine
03:19
|
|
||
|
T’imagine a tu creuant fronteres
T’imagine canviant el món
En són moltes les maneres i totes em fan goig
T’imagine recollint cireres
T’imagine mossegant el roig
En són moltes les maneres i totes em fan goig
M’imagine a mi i a tu
En un somni que he tingut
Jo portava en braços el teu cos lleuger i nu
Jo parle de tu quan cante versos
Jo parle de tu quan ix el sol
Són mots lliures i diversos
I tots ells em fan goig
Jo parle amb tu i no hi arribem mai
Jo parle de tu i em torne boig
És en les corbes dels teus espais
El lloc on trobe goig
M’imagine a mi i a tu
En un somni que he tingut
Jo portava en braços el teu cos lleuger i nu
|
||||
13. |
|
|||
14. |
|
|||
|
"Els dies farcits de sol semblen ales del ponent.
La terra s’arranca endins espigues de pell daurada:
van alçant-se, beuen l’aire que els va retallant als llavis
la veu antiga dels càntics que abaixen del firmament.
És la llum la criatura que juga entre el cel i el vent?
A callar, que vénen braços que sospiren, són l’arrel
de l’entranya de la terra que en cridar-los va dient:
“talleu la meua tendresa ara que encara mantinc
el ventre ple de saó, talleu-me-la perquè sé
que se m’asseca la vida si no cau l’aigua del cel".
Ara torne de segar
i ja estan fetes les garbes.
Jo voldria descansar
però encara em queda el batre.
Ja vinc de segar el blat,
en la mà duc la corbella.
Jo voldria descansar,
però he de portar-lo a l’era.
El sol m’ha cremat les galtes.
Quant que m’ha tocat suar!
Treballant de sol a sol
per a menjar-me este pa.
|
||||
15. |
|
|||
|
A tu deman que lo cor m'enfortesques,
sí que·l voler ab ta voluntat lligue,
e puis que sé que lo món no·m profita,
dóna'm esforç que del tot l'abandone;
e lo delit que·l bon hom de tu gusta
fes-me'n sentir una poca centilla,
perquè ma carn, qui m'està molt rebel·le,
haja afalac, que del tot no·m contraste.
Ajuda'm, Déu!, que sens tu no·m puc moure,
per què·l cos és més que paralític.
Tant són en mi envellits los mals hàbits,
que la virtut al gustar m'és amarga.
Oh Déu, mercé! Revolta'm ma natura
que mala és per la mia gran colpa.
E si per mort jo puc rembre ma falta,
esta serà ma dolça penitença.
Jo tem a tu més que no·t só amable,
e davant tu confés la colpa aquesta.
Torbada és la mia esperança,
e dintre mi sent terrible baralla:
jo veig a tu just e misericorde,
veig ton voler qui sens mèrits gracia;
dónes e tols de grat lo do, sens mèrits.
¿Qual és tan just, quant més jo, que no tema?
Si Job lo just por de Déu l'opremia,
¿què faré jo que dins les colpes nade?
Com pens d'infern, que temps no s'hi esmenta,
lla és mostrat tot quant sentiments temen.
L'arma, qui és contemplar Déu eleta,
en contra aquell, blasfemant, se rebel·la:
no és en hom de tan gran mal estima.
Doncs, ¿com està qui vers tal part camina?
|
||||
16. |
|
|||
|
Quan sent cantar la xitxarra,
ai mare, quina calor!
Si estic a la sombra sue,
què serà en el ple de sol?
Xicoteta i “reoneta”
com un granet de civada,
lo que tens de xicoteta
ho tindràs de ressalada.
La despedida vos done
per damunt de les terrasses,
amb el palustre en la mà
tapant un forat de rates.
|
||||
17. |
|
|||
|
Vas
arrastrant-me del braç
i em traus de cada bar
copes que no sé qui ha pagat.
Passes com l'huracà:
despentinant amants,
deixant-los atrapats
a la nòria en el punt més alt.
Ens fiquem d'amagat
a qualsevol portal,
a rebolcons entre besos i arraps,
i rius imaginant
el gest dels vigilants
quan fem servir com a kiss-cam
càmeres de seguretat.
Fas
l'ullet dissimulant
i és com la bat-senyal:
un sap que la guerra ha esclatat.
Ens fiquem d'amagat
a qualsevol portal,
a rebolcons entre besos i arraps,
i rius imaginant
el gest dels vigilants
quan fem servir com a kiss-cam
càmeres de seguretat.
Diuen que hi ha un xic que ensenyava a besar a les xiquetes.
Que totes l'espiaven abocades al pati dels majors.
Pel qual feien cua i assajaven besos... Eixe mai no he sigut jo.
Després del Mutxamel
vindrà el Benimagrell,
em dius mirant-me perillosament.
I que jo amb ningú més
faré millor duet,
que som dolçaina i dolçainer.
Que som cassalla i dolçainer.
Diuen que hi ha un xic que ensenyava a besar a les xiquetes.
Diuen que hi ha un xic que ensenyava a besar a les xiquetes.
Diuen que hi ha un xic que ensenyava a besar a les xiquetes.
Diuen que hi ha un xic que ensenyava a besar a les xiquetes.
|
||||
18. |
|
|||
|
Ella tenia una rosa,
una rosa de paper,
d’un paper vell de diari,
d’un diari groc del temps.
I ella tenia una rosa,
una rosa de paper.
Va morir qualsevol dia
i l’enterraren després.
Però al carrer on vivia,
però en el poble on visqué,
les mans de la gent passaven
una rosa de paper.
Fins que un dia d’aquells dies
va manar l’ajuntament
que fos cremada la rosa,
perquè allò ja estava bé.
Varen regirar les cases:
la rosa no aparegué.
Va haver-hi interrogatoris;
ningú no en sabia res.
Però com una consigna,
circula secretament
de mà en mà, per tot el poble,
una rosa de paper.
Ella tenia una rosa,
una rosa de paper,
d’un paper vell de diari,
d’un diari groc del temps.
(poema de Vicent Andrés Estellés)
|
||||
19. |
|
|||
20. |
XIOMARA ABELLO - Ideal
04:18
|
|
||
|
Com un feix de llum primaveral
evocat en un dia d'hivern.
Com el mos en desig impregnat
que al prendre la pruna fa regalimar.
Com el braç que al costat remarà
sigui bona o roïna la mar,
així has passejat aquesta ment
teixint històries que saben a mel.
I és què veig que apareixes i desapareixes
en el moment oportú.
Que entre riures i més somriures
m'aclame a tu.
Que em distreus en jocs de taula i sotataula,
però sento dir-te què no ets tu
el que veien els meus ulls.
Avui t'he pensat, avui t'he inventat,
me n'he adonat que ets sols un ideal,
que el batec de les mans que em tocaven
no em podien portar ni els estius ni els hiverns.
Avui t'he pensat, avui t'he inventat,
me n'he adonat que ets sols un ideal,
que els teus llavis no em conten històries
dels teus somnis d'amor i fracàs.
Ets un somni somiat que camina
per un dia que ja està encetat.
Ets el dia que just s'il·lumina
després d'una nit llarga de maig.
Ets el cant que una nit amb guitarra
desafia el temps i el seu pas.
Així has passejat aquesta ment,
teixint històries que saben a mel.
I és que veig...
Avui t'he pensat...
I ets un somni en un dia que ja està encetat...
I ets el dia després d'una nit llarga de maig...
I ets el cant desafiant tot el temps i el seu pas....
|
||||
21. |
|
|||
|
La mort de Manolete en els fulls del diari,
mentre a Benimaclet jo t'estava esperant.
O les execucions en un pati de Nuremberg,
mentre et veia passar pel carrer de les Barques.
Un amor en un temps, quin temps, oh quin amor!
Un amor inserit per a sempre en la història.
El "Monestir de Santa Clara" creixia en l'aire.
El Tyris ple de gent, la pudor de la gent.
Les parelles eixien, duien les galtes roges.
Les mares no sabien què fer per a sopar.
Els pares escoltaven ràdios estrangeres.
I tots pensaven que era cosa de quatre dies.
O de quatre setmanes a més posar, qui sap.
Els fills feien l'amor en el buc de l'escala.
El pare raonava amb la mare a la cuina.
Envellia la mare sobre els perols absurds,
blanquejaven les grenyes damunt l'os del seu front.
Cosa de quatre dies o de quatre setmanes.
I passaven els dies, les setmanes, els anys.
I la marxa de Mao pel continent de Xina.
Després vingué Corea. Després vingué el Vietnam.
El pare es va morir, es va morir la mare.
La filla es va casar anys després amb un altre.
Algunes voltes troba aquell primer amant.
Cosa de quatre dies o de quatre setmanes.
Com si entre ells no hi hagués hagut la intimitat
en el buc de l'escala, raonen dels seus fills.
"El meu va a l'Institut". "La meua té pallola".
Han guanyat una trista, bruta civilitat.
Dempeus en el carrer, raonen quan es troben.
I cadascú segueix després el seu camí.
Oh l'amor inserit, quina cosa, en la història!
(poema de Vicent Andrés Estellés)
|
||||
escolavalenciana Valencia, Spain
Escola Valenciana, per afavorir la difusió de la música de tots els estils que es fa al País Valencià ha publicat 17 discos
que són una mostra representativa del que es cou a l’escena musical valenciana.
Aquest material compta amb la col·laboració de les universitats públiques valencianes i del COM. També pots escoltar-los a open.spotify.com/user/lagira?si=68b79bbfcc734d85
... more
If you like escolavalenciana, you may also like:
Sparkling synthpop with an emphasis on high-wattage chords and the kind of melodies that burrow themselves deep in the brain.
go to album
SANTA BAIL ME OUT
by Swansea Sound
Swansea Sound celebrate the joys of being broke at Christmas plus a touching tune in sung entirely in Welsh on their annual holiday single.
go to album
HYPNOTICA - Composition for Theremin and Electronic Music Synthesizer
by The Night Terrors
A truly original blend of haunting electronics and gothic drama mirroring the complex and unknowable nature of human emotions.
go to album
So Long, Noodle House
by Hot Apple Band
Australian duo temper country rock with smooth, ’70s-era pop, resulting in a sophisticated-yet-twangy sound.
go to album
featured on Bandcamp Radio Nov 28, 2023
go to album
Cinematic soul influenced by the soundtracks to ’70s Giallo films, the latest from Ella Thompson is all slow smolder.
go to album
Produced by Cocteau Twins’ Robin Guthrie, The Veldt’s shoulda-been debut finally sees the light of day.
go to album
