about
lyrics
Allà on renaixen les cendres.
Allà on renaixen les cendres
del meu País Valencià.
Cal un opressor per ser oprimit.
No serà Goliath qui mate David.
Ens han socarrat, però estem ací,
seguim escampant el verí, pimentó farcit.
Re-sis-tim! Brollant de cendres,
terra de rica cultura, de faves tendres,
d’olor a pólvora, bon beure, bon menjar,
d’arròs en taula de dilluns a divendres.
Les caniques pillant pols, el trinquet en runa,
l’esmorzar amb aigua-sal, entrepà i fortuna.
Herbero de Bocairent o de Beneixama,
oli d’oliva pa fregir com si mos sobrara.
Al meu poble sempre es fa la millor paella,
es parla el millor valencià, la millor recepta.
Ens volgueren fer fora, però som la prova de què no!
I en Atzeneta d’Albaida,
i en Atzeneta d’Albaida.
Allà on renaixen les cendres.
Allà on renaixen les cendres
del meu País Valencià.
Pa’ un dia que neva, pa’ un dia que cau,
la penya s’escaqueja no hi ha qui vaja a currar
Que si ara em pica, que si ara em cou,
m’agafe una mona i ací et trenque l’ou.
Mirant a València ens foten Alacant,
mirant cap a dalt ens foten per avall.
La lluna estarà, la lluna estarà per sempre.
La Mediterrània ens banya l’ànima,
cada nit de l’any hi ha un cel il·luminat,
castells a cada vila en terra la meitat.
I en Atzeneta d’Albaida,
i en Atzeneta d’Albaida.
Allà on renaixen les cendres.
Allà on renaixen les cendres
del meu País Valencià.
credits
license
all rights reserved