El disc de la Música en Valencià Vol. XII

by escolavalenciana

/
1.
Dos i dos són quatre. Quatre i dos són sis. Escola reglada i frustrada. No parles ni jugues si no tens permís. La creu, la sotana i la vara. Conjuguem presents imperfectes. Li restem la X al futur. Castrem a les feres als centres. Força de treball del segle XXI. Hem planificat les conductes, no deixem ja marge per la creació. Dibuixem futurs plens de dubtes, ni somnis, ni jocs, ni improvisació Infàncies al contenidor, 10 hores al dia, un temps que era or. Esclaus d’un estat opressor…. Perdona a tu pueblo señor!!! Mare mare, que jo no vull tornar A resar i a callar quan ells manen. Pare pare, jo volia somiar i volar, i allà ens tallen les ales. Contrabandista de verbs clandestins escampant el verí, per pobles vius i senders infinits Quin gust sentir-la parlar, si del carrer i el corral és l’ama. I ara hi ha un poble que brama en un idioma proscrit. En eixe context, arriba una mestra, rebel, decidida, valenta. La infància en disputa es conquesta, el dictador mor… es comenta. Tenebres s’emporte el difunt canviem els costums mort a l’obediència. Trenquem el rosari, cremem els apunts, davant el futur la innocència. Arriba l’expedient disciplinari, volem que memoritzen l'oració i l’abecedari. Horaris estrictes, i un pati ben delimitat. Centre penitenciari de cristians. Vinguen l’alcalde, la guàrdia, inspectors a defende l'absurd, a donar-li lliçons. No van poder, mai no podrán. D’aquella mestra hui som alumnat aventatjat. Mare mare, que jo no vull tornar a resar i a callar quan ells manen. Pare pare, jo volia somiar I volar, i allà ens tallen les ales. Contrabandista del verbs clandestins escampant el verí, pobles vius, i senders infinits Quin gust sentir-la parlar. Si del carrer i el corral és l’ama. I ara hi ha un poble que brama en un idioma proscrit. Observacions: Lletra obtesa de la pàgina https://zooposse.bandcamp.com/track/la-mestra
2.
A pesar de tot vaig insinuar que sobren les paraules que els ulls hem diuen el que vols, no vols marxar avui entre aquells montons de maletes i records jugàrem aquell joc que ningú mai va voler jugar, per por a perdre Era imprevisible veure'ns així ¿D'aquell vaixell obscur? que ha perdut les cordenades i que no veu el futur plou a l'horitzó i s'esdevé una llum desperta l'esperança on està la meva terra on volia crèixer no oh oh oh oh no oh oh oh oh si m'aufegue seràs l'aigua que s'enfinsa dins de mi si em disparen seràs el moment just abans de morir seràs la llei més justa l'eterna força seràs la meva llar Quin preu hem pagat per aquest bitllet? No queda res enrere ni les cendres d'aquell mapa ni les fotos d'aquell vespre Quin és el motiu per acomiadar el poble on et criares? No conec aquestes cares I em refugie en aquell camp Era necessari veure't aprop quan el silenci crida fort Quan la meva ment es calla Era necessari veure't aprop quan la desídia crida fort perque he perdut la batalla oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh si m'aufegue seràs l'aigua que s'enfinsa dins de mi si em disparen seràs el moment just abans de morir seràs la llei més justa l'eterna força seràs la meva llar Si em fan fora de les cases tu seràs el meu abric Si em fan pressoner del món callar seràs la llibertat Seràs l'exèrcit que farà cremar la soletat Seràs la meva llar Si m'aufegue seràs l'aigua que s'enfinsa dins de mi si em disparen seràs el moment just abans de morir seràs la llei més justa l'eterna força seràs la meva llar Si em fan fora de les cases tu seràs el meu abric Si em fan pressoner del món callar seràs la llibertat Seràs l'exèrcit que farà cremar la soletat Seràs la meva llar Observacions: Lletra obtesa de la pàgina www.viasona.cat
3.
No hi ha ningú que balle com tu, sense temor al vent; no hi ha ningú que balle com tu, alegre i combatent. Per tu i per mi ja no queden records, i, del teu i del meu, farem un sol cos Per tu i per mi ja no queden cançons, visc borratxa d’amor... I amb un glop de boira i sorra de records, res no se’n va quan estem sols; Quan estem sols, dibuixem espirals, trobem els tresors, evitem els decors. Parle de tu i de mi, parle del nostre amor. Per tu i per mi ja no queden tresors, i ens quedem nus al ras i ens fonem amb l’abraç; Per tu i per mi, si te’n vas, em dessagne, i em quede tan buit, que et tornaré a buscar. I amb un glop de boira i sorra de records, res no se’n va quan estem sols; Quan estem sols, dibuixem espirals, trobem els tresors, evitem els decors. Parle de tu i de mi, parle del nostre amor. No hi ha ningú que balle com tu, sense temor al vent; no hi ha ningú que balle com tu, alegre i combatent. No hi ha ningú que balle com tu, sense temor al vent; no hi ha ningú que balle com tu, alegre i combatent. I amb un glop de boira i sorra de records, res no se’n va quan estem sols; Quan estem sols, dibuixem espirals, trobem els tresors, evitem els decors. Parle de tu i de mi, parle del nostre amor. Observacions: lletra obtesa de la pàgina https://eldiluvi.bandcamp.com/track/no-hi-ha-ning-que-balle-com-tu-amb-pau-barber
4.
Renaixem de les llums de l'albada el sol que ens guia cada dia l'instint de les feres ferotges el vol dels ocells les onades braves Renaixem de creure en nosaltres de les arrels que sostenen els arbres la llegenda d'una resistència que mai entendran Renaixem de l'antiga saviesa de les mans que treballen la sembra Renaixem del teu càlid somriure de l'audàcia de sentir-nos lliures Fills de l'aigua, la terra i el foc renaixem amb tu i amb tu vencerem Renaixem de les vesprades roges als carrers de la nostra infantesa l'alegria humil a les cares l'emoció cantada amb la veu trencada Renaixem de les gestes del poble celebrades amb plors i abraçades la bellesa de viure la vida sense claudicar Renaixem de totes les ferides escrites a les pells mestisses Renaixem de la perseverança de lluitar amb l'antiga esperança Fills de l'aigua, la terra i el foc renaixem amb tu i amb tu vencerem Renaixem del cel cobert d'estreles la lluna grisa entre les branques el vent que agita les pors la crida salvatge la remor del bosc Renaixem dels nostres orígens les paraules que mantenim vives els versos que expliquen la història d'un antic llegat Renaixem de les guerres que es lliuren a les valls fosques de les nostres vides Renaixem de totes les derrotes si hem caigut ens alçarem mil voltes Fills de l'aigua, la terra i el foc renaixem amb tu i amb tu vencerem Observacions: lletra obtesa de la pàgina www.viasona.cat
5.
It’s my style / I’ve been making decisions since long time ago / Defending my position / It’s my life / I don’t want to think that living is so hard / Just choosing my direction. Sentir que no tinc cap pressa / Deixar de banda la tristessa / Gaudir d’aquest bell viatge és el que vull / No importa sol o tempesta / ja tinc la maleta feta / La meu pell curtida és tot el que vull dur. És el meu estil i així vull caminar / És el meu estil i així vull continuar. No agafaré cap drecera / Em mantindré ben desperta / Caminaré tranquil·la / millor si és amb tu... És el meu estil i així vull caminar / És el meu estil i així vull continuar. Observacions: lletra obtesa de la pàgina https://mesdemil.bandcamp.com/track/candela-roots-el-meu-estil
6.
Tu eres la llum incondicional. Jo sóc la nau que va seguint el far. Eres com la melodia que no puc parar de cantar. Eres una simfonia, un dia assolellat. Tu eres la llum incondicional. Jo sóc un jove molt afortunat. Eres com la melodia que no puc parar de cantar. Eres una simfonia, la raó més essencial. Eres tan bonica. Només amb el teu caminar alegres el meu dia. No et puc parar de mirar, m'aborrones la vida. M'aborrones la vida. Pot semblar mentida, si et dic que em podria quedar aixina de per vida. Creuràs que estic exagerant però no et mentiria. Mai et mentiria. Tu eres la llum incondicional. Jo sóc la nau que va seguint el far. Eres com la melodia que no puc parar de cantar. Eres una simfonia, la raó més essencial. Però és que estàs tan bonica mentre cantes eixa cançó que et va marcar un dia. T'eleves sobre els nostres caps i et menges la vida. Et menges la vida. I entenc de seguida que jo no puc participar perquè ho trencaria. Només en certes ocasions la sort ens premia. I ara em premia. Tu eres la llum incondicional. Jo sóc un jove molt afortunat. Eres com la melodia que no puc parar de cantar. Eres una simfonia. I em sent tan gran quan camine al teu costat, som invencibles, gegants, som pura electricitat. Eres com l'harmonia més dolça que mai no s'havia inventat. Eres la sort que un dia, sense avís, em va colpejar. Eres un desig complit, la cara amable de l'atzar. Eres una melodia, eres la llum incondicional. Observacions: lletra obtesa de la pàgina www.viasona.cat
7.
Tens molta raó quan sempre em dius que mai t'escolte i és que el cap el tinc parat en els records que no suporte Tens molta raó quan sempre em dius que mai t'escolte i és que el cap el tinc parat en els records que no suporte No és fàcil moure sistemes nerviosos si està tot per l'aire No és fàcil deixar-se en 'standbye' la tensió si està tot per l'aire Tens molta raó quan sempre em dius que mai t'escolte i és que tinc el cap parat en els records que no suporte tens molta raó quan sempre em dius que endevine i és que el cap el tinc parat solucionant tots els enigmes No és fàcil moure sistemes nerviosos si està tot per l'aire No és fàcil deixar-se en 'standbye' la tensió si està tot per l'aire Tu que arrugues secrets transparents et compre tots els que tens Missatges estètics guardats sense límits al meu cap parat Observacions: lletra obtesa de la pàgina https://malatestarecords.bandcamp.com/track/cap-parat
8.
Has sentit la pluja al coll amagant-te entre els balcons, una gota cau al cor amagat sota els pulmons. Prens un glop d'un bon café, fots un mos a un plat picant, bicicleta i tarongers quan al vespre bufa el vent. Tronen les campanes en el poble volen les ofertes del mercat Hi ha qui necessita poc (un llibre, una foto, la llum de migdia) Hi ha qui vol recórrer món (dormir al mig d'una vall tranquil·la) Hi ha qui balla i mai es cansa (un swing, un reggae, una sardana) Carretera amb un amic confessant-vos els pecats, en el cotxe van sonant cançons dels Beatles i Lou Reed. Podria ser tan senzill com mirar-lo als ulls i dir que tens ganes de passar junt a ell tota la nit. Suaument entre cuixes fines suaument t’estimula derretir-te Hi ha qui necessita poc (un llibre, una foto, la llum de migdia) Hi ha qui vol recórrer món (dormir al mig d'una vall tranquil·la) Hi ha qui balla i mai es cansa (un swing, un reggae, una sardana) Observacions: lletra obtesa de la pàgina https://kingkongboy.bandcamp.com/track/visions-del-foc
9.
M'ha mirat als ulls, hui la veig diferent, ha decidit voler-se i ha agafat les regnes. M'ha mirat als ulls, hui la veig diferent, ha fet fora els dimonis, hui s'aprecia encara més. Para atenció, fixa't, mira-la, el seu renaixement comença a caminar. El cap ben alt i xafa fort, rebossa força vol menjar-se el món. Sap de sobres que se'n sortirà, que ha de donar-se una oportunitat. Tota la vida es tindrà a ella mateixa, ha arribat l'hora que ho assumesca. Així doncs, s'empodera, s'aixeca, escriu quan fa nosa i no desespera. Malgrat els moments de baixó, per fi somriu lliure a l'habitació. Pensa fer-ho gran i ja està preparada, ha vingut amb força i una mica accelerada. Li brillen els ulls pensant en la victòria. Tots els moments li saben a glòria! ESTIMA'T, AIXECA'T I SOMRIU AL MÓN ESTIMA'T, HUI COMENÇA UN DIA NOU ESTIMA'T, ENTERRAREM TOTS ELS MALSONS ESTIMA'T, ESTIMA'T, ESTIMA'T. Farta d'escoltar els sermonets de sempre, que si se maquilla que si tiene pretendientes. Pretendientas, palabra necia oído sordo, fardo, te jodo y estás comiendo lodo. Femme fatal desprenent fatalisme, cisme en l'abisme, ja tens un aforisme. Un cataclisme a cada pas que done, en els pitjors moments als llibres m'abandone. M'has pillat llegint a deshora, en la nocturnitat que cerca, es qüestiona. Inspiració ve quan vol ella és l'ama, reina i senyora que em porta la calma. Jo m'aprecie, m'estime, creativitat em diu que no em subestime, que em mime, que em cuide, que està quedant sublime. El metrònom marca el tempo, seguim vives! ESTIMA'T, AIXECA'T I SOMRIU AL MÓN ESTIMA'T, HUI COMENÇA UN DIA NOU ESTIMA'T, ENTERRAREM TOTS ELS MALSONS ESTIMA'T, ESTIMA'T, ESTIMA'T. En peores plazas hemos toreado, hecha de golpes, porrazos, pareados. Això que no et mata diuen que et fa més forta, a la vida sobrevisc que és el que em recomforta. Observacions: lletra obtesa de www.viasona.cat
10.
Baix la costera on s'acaben les cases Hi ha uns bancals abans de topar el riu I n'hi ha una casa on tothom balla la Cúmbia "torraes" a la brasa en els dies de estiu. Perquè esta és la cúmbia de Sant Benet baix Si no vols venir no vingues I si vens porta el teu son La "guaracha tumbadora, la clave" i un got de ron Baixava un home queixant-se de la festa tenia son i li feia mal el cap I quan va "vore" el guateque que hi Havia es va curar i es va posar a ballar Perquè esta és la cúmbia de Sant Benet baix Perquè esta és la cúmbia de Sant Benet baix Si no vols venir no vingues i si vens porta el teu son La "guaracha tumbadora, la clave" i un got de ron Lletra obtesa de https://www.musixmatch.com/es/letras/Tito-Pontet/Cumbia-de-Sant-Benet
11.
12.
13.
TESA - Dones 03:00
14.
He pensat en buscar I dins meu ja no trobe Ja no sé cap on vaig I no entenc tantes coses. No sé, amb el temps que diràs Es difícil mirar-te Ara el cor em fa mal Sentiments que s'apaguen. Pensant, pensant en tu, pensant en tu Pensant, pensant en tu, pensant en tu. Tants moments vam estar Ja no puc ni parlar-te Oblidar que em fa mal Tan sols vull abraçar-te. No se, si aquest foc s'ha apagat O si queden les brases Aquest joc s'ha acabat Sense mai acabar-se. Pensant, pensant en tu, pensant en tu Pensant, pensant en tu, pensant en tu Voldria oblidar-te Voldria estimar-te Voldria oblidar-te Voldria besar-te cada matí Observacions: lletra obtesa de la pàgina www.viasona.cat
15.
16.
Ai, perla castellonera! Tens els meus ulls admirats. Cada volta que et mire, estic més enamorat. Solquen el cel les falzies, corren pel mar els cassons. Cantant les Marineries, fuig la pena del meu cor. Lletra obtesa de la página https://mesdemil.bandcamp.com/track/urb-lia-rurana-marineries
17.
Toni Pep tingué un ofici, qui sap si el que ell va voler; va heretar-lo de son pare, Joan Batiste el Cadirer. En un barri dels afores tenia un petit taller. Si la feina escassejava la buscava pel carrer. “Eh, senyor, vol que li falque bé l’aparador? Eh, senyora, vol que li embogue l’engronsadora?”. Anys més tard el contractaren: segon oficial fuster d’una fàbrica molt bona, Muebles Javier Moliner. Quan a la Fira del Moble el portava algun quefer, Toni Pep s’hi admirava del que un comercial deu saber. “Oui, monsieur, ce bureau est merveilleux. Oh yes, lady, it’s exactly the bedroom of Heidi”. En els anys dits “de la crisi”, els gendres de don Javier liquidaren el negoci; un ERO d’eixos van fer. A Toni Pep prejubilaren. Per aquells dies va ser que al barri obrí un bricomarket; allò semblava un vesper. “Atención, señor Andrés, acuda a Caja 3. Oh, senyora, s’ha deixat oberta la caixa de Pandora...” Lletra obtesa de la pàgina https://gentdeldesert.bandcamp.com/track/toni-pep-2
18.
Tu em vas dir que et creguera però jo mai no et vaig creure, aleshores per què vens que ara et pague el compte. Tot allò que teníem es va guanyar amb suor i sang i ara vénen i ens ho furten amb l'excusa dels mercats. Els fills dels meus fills no han de pagar aquesta malesa, que la pague qui va fer l'espoli d'aquesta terra. Van voler fer del present un llastre del futur. Però yenim mans per bastir-lo, de vegades tenim punys. Els fills dels meus fills no han de pagar aquesta malesa, que la pague qui va fer l'espoli d'aquesta terra. Observacions: lletra obtesa de la pàgina https://mesdemil.bandcamp.com/track/solk-her-ncia
19.
20.
21.
Imaginava el nostre exili als vells racons sense secrets, on les paraules plenaven les parets i els gemecs teixien llençols. Imaginava els nostres banys, remullats a les termes d’algun temple, quan els déus brindaven per nosaltres i un estel era el nostre bressol. Res del que ens passa no és casual. Tan sols t’he imaginat. Res del que som no és banal. Tan sols t’he inventat. Imaginava els nostres sols, a les platges perdudes del teu ventre, quan avançàvem sense mirar enrere i les vesprades morien de son. Imaginava els nostres dies, als volcans de les terres negres, on el vent respirava per nosaltres i caminàvem sobre l’horitzó. Res del que ens passa no és casual. Tan sols t’he imaginat. Res del que som no és banal. Tan sols t’he inventat. Imaginava les nostres fúries, als camps de les causes perdudes, on les victòries eren vanitoses i l’amor era el nostre gran error! Imaginava els nostres cels, als forats d’una còpula en runes, on rèiem de relacions eternes i eternament ens rèiem de la mort. Res del que ens passa no és casual. Tan sols t’he imaginat. Res del que som no és banal. Tan sols t’he inventat. Observacions: lletra obtesa de la pàgina https://mesdemil.bandcamp.com/track/mireia-vives-i-borja-penalba-imagine

credits

released May 22, 2018

Compilat per Voro Golfe. Masteritzat per Carlos Cabello. Disseny gràfic i logotip de la Gira de Cèsar Amiguet.

license

Some rights reserved. Please refer to individual track pages for license info.

tags

about

escolavalenciana Valencia, Spain

Escola Valenciana, per afavorir la difusió de la música de tots els estils que es fa al País Valencià ha publicat 15 discos que són una mostra representativa del que es cou a l’escena musical valenciana.
Aquest material compta amb la col·laboració de les universitats públiques valencianes i del COM. En els darrers anys també s’ha comptat amb la col·laboració de la Generalitat Valenciana.
... more

contact / help

Contact escolavalenciana

Streaming and
Download help

Report this album or account

If you like escolavalenciana, you may also like: